El candidat s'esvera més que el president

Després de no moure ni un dit en qua­tre anys de pre­sidència per afron­tar política­ment les deman­des cata­la­nes, el can­di­dat Rajoy s'ha esve­rat de sobte. Recur­sos al TC a banda, ni es va immu­tar per les demos­tra­ci­ons de les últi­mes qua­tre Dia­des, ni per la majo­ria sobi­ra­nista dels comi­cis del 2012, ni pel 9-N que va mobi­lit­zar 2,3 mili­ons de cata­lans ni pel 27-S que ha supo­sat un Par­la­ment inde­pen­den­tista. Empès per la ultra­dreta i l'amenaça de C's, Rajoy ha espe­rat a la pre­cam­pa­nya i a un esbor­rany de decla­ració anun­ciat fa mesos per visu­a­lit­zar fronts uni­o­nis­tes i apu­jar el to del dis­curs amb into­le­ra­bles al·lusi­ons bèl·liques, impròpies d'un diri­gent democràtic. Des­vet­lla­ment? Sobre­ac­tu­ació? Que es calmi, perquè no tot s'hi val per un gra­pat de vots.