Menjar

Levito. La Joana Sans a Ca Vidal, a Vila-seca, m'explica com fa el romes­quet de fesols, d'una untu­o­si­tat que ni tot el cos diplomàtic d'un estat occi­den­tal: pebrot de romesco, ave­llana, amet­lla, pa fre­git, alls crus i fre­gits, i al mig del plat una boti­farra negra que hi ha anat a parar a l'últim moment perquè no es desfés. És en la set­mana que l'OMS s'ha fixat en la relació entre el con­sum de carns pro­ces­sa­des i el càncer. I en l'arre­la­ment dels dub­tes ali­men­ta­ris aixeco el meu home­natge al gras i el magre. Va així això, un orga­nisme inter­na­ci­o­nal ens alerta del que fem mala­ment i mirem de tor­nar-hi tot espe­rant que modu­lin el seu dis­curs com ha pas­sat tan­tes vega­des, o espe­rant a sen­tir l'espe­ci­a­lista que ens digui que amb equi­li­bri i diver­si­tat podem men­jar de tot. Mira si podem men­jar de tot que just quan l'OMS vol enter­rar la moda de les bar­ba­coes, la UE ha regu­lat el con­sum d'insec­tes. Truita de grills o cucs amb alli­oli piquen a la porta del cor­pus gas­tronòmic català. Allà on bri­llen els cara­gols a la llauna que no es men­ja­rien en una altra lati­tud o el conill a la brasa que seria con­si­de­rat un atemp­tat per d'altres mem­bres de la UE. El men­jar, els pro­duc­tes de la terra que ens donen refe­rents pro­pis. Els hàbits cul­tu­rals, els records essen­ci­als que s'enquis­ten en la nos­tra memòria. Xavier Solà me'n dema­nava un per a La nit dels igno­rants de Cata­lu­nya Ràdio, i me'n va venir un de rela­ci­o­nat amb l'oli d'oliva. El pare tre­ba­llava en una premsa. I el record fixa l'alta tem­pe­ra­tura, i el soroll d'aquell molí, i el gust reté i grava aquell oli aca­bat de treure de la pasta de les oli­ves espre­mu­des. Forçosa­ment una estampa del pas­sat, perquè tots els orga­nis­mes que vet­llen per la salut i la meca­nit­zació han arra­co­nat les velles prem­ses, i antics mètodes de tre­ball. Però com diu l'autor de Sàpiens Yuval Noah Harari, el foc ens va fer peri­llo­sos, l'agri­cul­tura va des­per­tar la nos­tra avi­desa, la ciència ens ha fet amos de la cre­ació, però res de tot això ens ha fet feliços.