Opinió

anàlisi

Espectacle o pensament?

Daniel Inne­ra­rity diu que la política ha dei­xat de ser un lloc d'auto­ri­tat i que ara és un pro­ducte de la cons­trucció mediàtica de la imatge. Per tant, els par­tits polítics, tal com els hem cone­gut fins ara, han per­dut força del seu poder i l'han gua­nyat les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves. Fa uns anys hau­ria estat impen­sa­ble que en un horari de màxima audiència d'un dis­sabte dues de les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves espa­nyo­les com­pe­tis­sin amb pro­gra­mes teòrica­ment de política –però que en rea­li­tat són una còpia de Sálvame–, o que tri­om­fes­sin pro­gra­mes còmics com Polònia, o més cor­ro­sius, com El inter­me­dio.

Hem fet de la política un espec­ta­cle o ha estat la política que s'ha trans­for­mat en un espec­ta­cle? Cer­ta­ment, la res­posta és difícil, tot i que em temo que per a una majo­ria haurà estat la política. I mal­grat la bana­li­tat que n'hem fet tots, de la política, no podem obli­dar que, per ser bona, l'auto­ri­tat del pen­sa­ment i de la ide­o­lo­gia s'hau­ria d'impo­sar a la de l'espec­ta­cle medi­o­cre, cri­da­ner o ridi­cu­lit­za­dor. Com que tot torna, estic segur que tor­na­rem a recu­pe­rar el pen­sa­ment i la ide­o­lo­gia per impo­sar-se a l'espec­ta­cle i al nom­bre d'hores d'expo­sició tele­vi­siva. Però ara per ara estem ins­tal·lats en el més pur màrque­ting polític i la tele­visió és una eina pode­rosíssima i el seu aliat natu­ral. Segu­ra­ment, aquesta exigència del con­su­misme a curt ter­mini és una causa, o la causa, per la qual hi ha aquest desert espantós d'una visió a mitjà i a llarg ter­mini. La UE és un exem­ple clar, i ben actual, de com la impro­vi­sació, forçada per les cir­cums­tan­cies, és la fórmula de cons­trucció, i això ens explica totes aques­tes con­tra­dic­ci­ons que aflo­ren, així que tenim un pro­blema.

Els més romàntics euro­peus pensàvem que la UE seria un cavall, i estem veient que s'està dibui­xant un camell. Segu­ra­ment, la part més gran del pro­blema és que dibui­xar un cavall reque­ria ser pri­mer euro­peus, un fet que els naci­o­na­lis­mes de les naci­ons rebut­gen fron­tal­ment. Volen fer Europa sense euro­peus, i és impos­si­ble, perquè la res­posta és aquesta munió de tan­ques que flo­rei­xen a les fron­te­res men­tre ens diuen que una de les con­ques­tes era la lliure cir­cu­lació de per­so­nes dins la UE. El reforçament dels naci­o­na­lis­mes extrems de molts dels països de la Unió és un fet que ens diu clara­ment que la cons­trucció euro­pea no té ni uns bons plànols ni una bona base, i s'ha con­ver­tit en un club on tot­hom va a mirar què en pot treure per tor­nar al seu país bran­dant l'èxit com un botí de guerra.

Quan hi ha greus cri­sis i les estruc­tu­res tre­mo­len és que les estruc­tu­res no són prou sòlides. És el mateix que passa a Espa­nya amb el procés català. Aquesta set­mana hem vist com per fi han entès que ja no hi ha suflé ni “boge­ria de Mas”, ni tan sols els queda l'ale­gria de la seva lec­tura dels resul­tats elec­to­rals. De cop s'han tro­bat, segons ells, amb el pro­blema espa­nyol més impor­tant de la democràcia. Ni ETA ni el 23-F han estat mai tan greus com una sim­ple pro­posta que pretén votar el Par­la­ment de Cata­lu­nya. I com sem­pre passa, el PSOE, el PP i C's (aquesta mena estra­nya de fissió ideològica, que em recorda massa a una espècie de Falange) s'han con­ju­rat per posar a rat­lla els cata­lans díscols i dei­xar clar que Cata­lu­nya, que és botí de guerra, és d'Espa­nya.

Ni la greu crisi econòmica que hem patit va ser sufi­ci­ent per a una uni­tat sem­blant i que té com a pre­ce­dent els pac­tes de La Mon­cloa, no. Durant aquests anys hem vagat pel món entre l'opo­sició dis­treta i la impo­sició que una majo­ria de 44,63% de vots ha permès al Par­tit Popu­lar fer i des­fer “democràtica­ment” tot el que li ha donat la gana. I neguen la “democràcia” del 47,8% a Cata­lu­nya!

Podem afir­mar que “el pro­blema més greu d'Espa­nya” serà l'estre­lla en la pro­pera cam­pa­nya, i no ho seran ni la cor­rupció ni els prop de 4.000 mili­ons d'euros extres de reta­lla­des que ens exi­geix la UE per l'any que ve. De fet, fer política de plató tele­vi­siu té aques­tes coses: que l'espec­ta­cle s'imposa al pen­sa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia