Fora del sistema

Segons el punt sisè de la pro­posta de reso­lució pre­sen­tada pels grups par­la­men­ta­ris de Junts pel Sí i la CUP per la qual es pro­clama l'ober­tura d'un procés cons­ti­tu­ent català, “el Par­la­ment i el procés de des­con­nexió democràtica no se supe­di­ta­ran a les deci­si­ons de les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat espa­nyol”. Un procés de secessió uni­la­te­ral, que es copsa com l'única alter­na­tiva per a l'eman­ci­pació cata­lana res­pecte d'una Espa­nya immo­bi­lista, reque­reix sens dubte ges­tos enèrgics de rup­tura com el que emana de la reso­lució. De tota manera, no sé si els sig­nants de la pro­posta són gaire cons­ci­ents que, amb el no-reco­nei­xe­ment de l'auto­ri­tat del sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol, també estan obrint la porta a qüesti­o­nar la legi­ti­mi­tat de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes sor­gi­des del règim de 1978. Si no obeïm les deci­si­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, per què hem d'obeir les deci­si­ons d'un Par­la­ment autonòmic? O del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que és el repre­sen­tant ordi­nari de l'Estat a Cata­lu­nya? O de qual­se­vol altra ins­ti­tució pre­vista a l'Esta­tut d'Auto­no­mia, que és una Llei Orgànica apro­vada per les Corts gene­rals espa­nyo­les? Ima­gino que els dipu­tats de Junts pel Sí i la CUP res­pon­drien, res­pecte al Par­la­ment, que ells gau­dei­xen de l'auto­ri­tat deri­vada d'unes elec­ci­ons democràtiques, però no podem obli­dar que també es tracta d'unes elec­ci­ons cele­bra­des en el marc autonòmic espa­nyol en les quals, per començar, la base elec­to­ral està for­mada per aquells “ciu­ta­dans de naci­o­na­li­tat espa­nyola empa­dro­nats en un muni­cipi de Cata­lu­nya” que és com el sis­tema vigent defi­neix la con­dició política de cata­lans. En essència, la idea que plan­tejo és que si l'inde­pen­den­tisme arriba a la con­clusió que només es pot asso­lir la República Cata­lana amb una revo­lució, pot­ser que comenci a pre­gun­tar-se si a par­tir d'ara no caldrà arti­cu­lar el movi­ment fora de les ins­ti­tu­ci­ons autonòmiques.

A aquest esce­nari no és pro­ba­ble que ens hi abo­quem a través de l'acció dels titu­lars actu­als d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, com és el cas de la majo­ria de dipu­tats sobi­ra­nis­tes del Par­la­ment, sinó que es podria pro­duir si els poders cen­trals espa­nyols ente­nen que els polítics autonòmics no com­plei­xen amb les obli­ga­ci­ons que la Cons­ti­tució imposa i els sus­pe­nen de les seves fun­ci­ons a través dels mit­jans cons­ti­tu­ci­o­nals, admi­nis­tra­tius i penals que pre­veu l'actual orde­na­ment jurídic. No és con­ce­bi­ble, d'altra banda, que la sanció arribi amb l'apro­vació de la reso­lució par­la­mentària, però aque­lla sí que es podria pre­ci­pi­tar si la Cam­bra o d'altres auto­ri­tats cata­la­nes com­plei­xen amb alguns dels man­dats de la reso­lució que impli­quen la cre­ació d'ins­ti­tu­ci­ons contràries a les pre­vi­si­ons cons­ti­tu­ci­o­nals. Per exem­ple, la cre­ació d'una segu­re­tat social cata­lana, pre­vista en el punt cinquè de la reso­lució, sig­ni­fi­ca­ria for­jar una enti­tat situ­ada com­ple­ta­ment fora de la lega­li­tat vigent i, en con­seqüència, habi­li­ta­ria les auto­ri­tats espa­nyo­les per pren­dre mesu­res repres­si­ves no sols con­tra els res­pon­sa­bles i els fun­ci­o­na­ris de la segu­re­tat social cata­lana, sinó també con­tra el con­junt de les auto­ri­tats cata­la­nes i, no cal dir-ho, con­tra els par­ti­cu­lars que hagues­sin col·labo­rat amb el sis­tema de pro­tecció social català com ara els empre­sa­ris que hagues­sin dipo­si­tat les cotit­za­ci­ons soci­als dels tre­ba­lla­dors en l'ens català i no en la segu­re­tat social espa­nyola.

Un con­text d'alli­be­ra­ment naci­o­nal fona­men­tat en ins­ti­tu­ci­ons al marge del dret de l'estat cen­tral no seria res nou en la història de les inde­pendències. Als estats ame­ri­cans els ciu­ta­dans s'aple­ga­ven en con­ven­ci­ons i envi­a­ven dele­gats a con­gres­sos con­tra la lega­li­tat de l'imperi britànic, d'altres cre­a­ven fons naci­o­nals per finançar la secessió i fins i tot també hi ha casos de cre­ació d'ins­ti­tu­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves de base elec­to­ral limi­tada als mem­bres de la comu­ni­tat naci­o­nal. De moment l'inde­pen­den­tisme català no sem­bla pre­pa­rat per fer aquests pas­sos, però les pre­vi­si­bles reac­ci­ons espa­nyo­les i el man­te­ni­ment d'un ampli suport ciu­tadà a la causa cata­lana els aca­ba­ran de forçar. Ales­ho­res sí que no hi haurà marxa enrere.