Comparacions

Ai, el procés! Men­tre no hi hagi un acord que a hores d'ara ja només podrà ser la màscara d'un des­a­cord més pro­fund, amb alguna cosa ens hem d'entre­te­nir. Últi­ma­ment veig coses que em fan pen­sar en el que és i el que no és i en el que podria ser i pot­ser no serà. Veig, com­paro i si no m'agrada no crec que ningú em torni els diners, com sí que ofe­rien en l'anunci. Em con­for­ma­ria que em tor­nes­sin el procés tal com estava fins al ditxós 27-S. Veig, com­paro... i almenys em dis­trec. No em fio dels que ja sé que fan trampa i sen­ten­cien que, curi­o­sa­ment, el cas català no s'assem­bla a cap dels que han aca­bat amb votació, com ara el Que­bec i Escòcia, i en canvi sí que és cla­vat al procés de Kosova, ple de morts. Tam­poc es veu que som ni litu­ans ni noru­ecs perquè aquests per arri­bar a acords no tenien una cons­ti­tució que tingués gra­vat a foc si en podien par­lar o no.

Ara que dic cons­ti­tució, aquests dies he lle­git una infor­mació de Dani Triadó en aquest mateix diari que deia: “Aung San Suu Kyi vol fer cas omís de la cons­ti­tució bir­mana.” Es veu que la cap de l'opo­sició a Myan­mar (per cert, premi Nobel de la Pau el 1991) diu que “se situarà per sobre del pre­si­dent” si el seu par­tit gua­nya les elec­ci­ons que se cele­bra­ven ahir. Home, penso, no està bé això de no res­pec­tar la cons­ti­tució d'aquesta manera encara que gua­nyis unes elec­ci­ons (ja veuen el que els deia de les com­pa­ra­ci­ons, eh), ni encara que par­lem d'un país que està en una molt recent i ten­dra tran­sició democràtica. Con­ti­nuo lle­gint, però, que la cons­ti­tució bir­mana pro­hi­beix que pugui acce­dir a la pre­sidència del país una per­sona casada amb un estran­ger o amb fills estran­gers. Curi­o­sa­ment, Suu Kyi va estar casada amb un diplomàtic anglès, mort el 1999,i té dos fills amb naci­o­na­li­tat britànica. Un arti­cle fet a mida, pot­ser? Això a Espa­nya no passa. Espera, pot­ser sí. No és com la llei de par­tits (en plu­ral) que es va fer en el seu moment per poder il·lega­lit­zar-ne només un: HB? O no és com la tra­mi­tació exprés d'una llei que ha fet el PP perquè el Cons­ti­tu­ci­o­nal pugui inha­bi­li­tar Artur Mas (si és que no l'inha­bi­lita la nego­ci­ació amb la CUP, és clar)? No, segur que no hi té res a veure, perquè Espa­nya és un país de bona pasta democràtica. I dia­lo­gant. Una mica menys que el govern xinès, però dia­lo­gant. Rajoy no és com el pre­si­dent xinès, que, pre­o­cu­pat per la pos­si­ble victòria dels inde­pen­den­tis­tes al ter­ri­tori autònom de Taiwan, ha dema­nat reu­nir-se amb el pre­si­dent taiwanès. Pro­ba­ble­ment sense ni mirar si la cons­ti­tució li ho per­met. Que incons­ci­ent! O pot­ser ho sóc jo, que em penso que a qual­se­vol lloc del món es fa més política que a Espa­nya.