Opinió

Catalunya és una colònia d'Espanya

L'anàlisi històrica permet tipificar la realitat catalana contemporània com a inequívocament colonial

Afir­mar que Cata­lu­nya és una
colònia d'Espa­nya sem­bla, àdhuc pels naci­o­na­lis­tes més com­pro­me­sos, una exa­ge­ració dialèctica. És un con­cepte que l'inde­pen­den­tisme no ha assu­mit de manera habi­tual, com s'ha posat de mani­fest en els pro­gra­mes de les elec­ci­ons del pas­sat 27 de setem­bre.

L'anàlisi històrica com­pa­ra­tiva dels trets que van carac­te­rit­zar el colo­ni­a­lisme del segle XVI al segle XX per­met tipi­fi­car la rea­li­tat cata­lana con­tem­porània com a inequívoca­ment colo­nial.

Quins són aquests trets? Per començar, els exèrcits de la metròpoli ocu­pen sense cap dret un país que fins ales­ho­res era sobirà. Cata­lu­nya va ser ocu­pada pels exèrcits de Cas­te­lla entre 1705 i 1714. El Prin­ci­pat era ales­ho­res un estat inde­pen­dent inte­grat en una con­fe­de­ració, la Corona d'Aragó. Recor­dem l'ocu­pació d'Amèrica, Àfrica o Àsia en els segles del colo­ni­a­lisme. Cons­ta­tem l'existència de la ban­dera espa­nyola a la façana de Capi­ta­nia, tes­ti­moni irre­fu­ta­ble de l'actual presència de l'exèrcit espa­nyol a Cata­lu­nya.

En segon lloc, la potència inva­sora des­tru­eix les ins­ti­tu­ci­ons del país ocu­pat i hi imposa el con­trol mili­tar. Des del decret borbònic de Nova Planta de 1716 és allò que ha succeït amb Cata­lu­nya. Els períodes auto­no­mis­tes no han estat res més que un leni­tiu a la força d'ocu­pació mili­tar.

En ter­cer lloc, la potència ocu­pant orga­nitza l'espoli econòmic de la colònia. Recor­dem el dre­natge de l'or ame­ricà cap a Cas­te­lla després de la con­questa. És allò que ha succeït amb Cata­lu­nya. Des de l'impost borbònic del cadas­tre al segle XVIII fins als
setze mil mili­ons anu­als de dèficit fis­cal dels dar­rers temps, Cata­lu­nya ha estat, durant tres-cents anys, un país espo­liat per Espa­nya.

En quart lloc, la potència colo­nit­za­dora ha tro­bat i pro­mo­gut, a l'inte­rior de la colònia, orga­nit­za­ci­ons polítiques, soci­als o econòmiques favo­ra­bles a la metròpoli i, per tant, opo­sa­des a l'alli­be­ra­ment d'aque­lla. Aquests sec­tors han actuat com a cin­quena columna per donar suport a la potència ocu­pant i fre­nar els esmen­tats movi­ments d'alli­be­ra­ment. A Cata­lu­nya, aquesta cin­quena columna ha com­ba­tut, al cos­tat de les for­ces de la metròpoli, l'inde­pen­den­tisme. A les pas­sa­des elec­ci­ons del 27-S, aquesta cin­quena columna sucur­sa­lista té noms per­so­nals i d'orga­nit­za­ci­ons polítiques que estan en l'ànim de tot­hom.

En cinquè lloc, els colo­nit­za­dors han pro­cu­rat anor­rear la llen­gua i la cul­tura dels països con­que­rits. La impo­sició ha afec­tat també, reves­tint acci­ons repres­si­ves o inqui­si­to­ri­als de gran duresa, les cre­en­ces reli­gi­o­ses dels països ocu­pats. L'intent de fer des­a­parèixer la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes com un ele­ment iden­ti­tari de pri­mer ordre de l'estat català ha estat cons­tant. La repressió del català s'ha mani­fes­tat de manera per­ma­nent des de les pri­me­res dis­po­si­ci­ons borbòniques després de 1714, fins a la llei Wert. Els decrets, lleis, nor­mes i dis­po­si­ci­ons de la cort de Madrid con­tra el català ocu­pen cen­te­nars de pàgines i han estat inal­te­ra­bles al llarg dels segles. Els països sud-ame­ri­cans saben bé el que va repre­sen­tar la repressió lingüística per al man­te­ni­ment de les llengües pròpies. Quan la metròpoli no ha acon­se­guit fer des­a­parèixer aques­tes llengües ha mal­dat per con­ver­tir-les en idi­o­mes de segona cate­go­ria.

Un dar­rer fac­tor. Mai la metròpoli no ha auto­rit­zat que la colònia pogués deci­dir lliu­re­ment el seu destí a través d'un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació que per­metés la des­co­lo­nit­zació. És el cas de Cata­lu­nya.

La història ense­nya que els pro­ces­sos colo­nit­za­dors només han estat vençuts quan els països vícti­mes de l'acció des­truc­tiva de la metròpoli han asso­lit la inde­pendència. Cata­lu­nya és dels pocs països del pla­neta que no s'ha alli­be­rat encara de l'opressió colo­nit­za­dora, i, si mirem només Europa, veu­rem que Cata­lu­nya con­ti­nua essent, en base als trets que he esmen­tat, l'única colònia que encara exis­teix al Vell Con­ti­nent. D'aquest fet n'hi ha una àmplia consciència col·lec­tiva, aque­lla que ha de per­me­tre l'alli­be­ra­ment naci­o­nal de Cata­lu­nya que ja s'albira en un horitzó que cada dia veiem més pro­per.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia