Opinió

‘Laudato si' i la cimera del clima

Mai vaig imaginar que una encíclica pogués sintetitzar amb tanta radicalitat les alternatives ecologistes

A la vigília de la Cimera del Clima de París (COP-21), que no es pre­para espe­rançadora, és oportú refle­xi­o­nar sobre el que ens diu Lau­dato si (“Lloat sigueu”), la carta encíclica del papa Fran­cesc, ins­pi­rada en el Cant de les cri­a­tu­res de sant Fran­cesc d'Assís, sobre la cura de la casa de tots, és a dir de la Terra. La pre­sen­tació, el 18 de juny a l'aula nova del Sínode del Vaticà, per pri­mera vegada amb una alta repre­sen­tació de l'Església orto­doxa, va tenir un extra­or­di­nari ressò més enllà dels cer­cles estric­ta­ment con­fes­si­o­nals. Per­so­nal­ment mai vaig ima­gi­nar que una encíclica pogués sin­te­tit­zar amb tanta radi­ca­li­tat el pen­sa­ment i les alter­na­ti­ves eco­lo­gis­tes. No m'explico com no se'n parla més en les tertúlies tele­vi­si­ves, en les nos­tres acadèmies i uni­ver­si­tats i en els par­tits polítics, d'esquer­res i de dre­tes; fins i tot en les noves orga­nit­za­ci­ons “revo­lu­cionàries”.

Les per­so­na­li­tats de l'Església cata­lana que han esde­vin­gut pio­ne­res en la defensa de l'entorn són les que s'han mani­fes­tat més joio­ses (vegeu el recent número dedi­cat a l'eco­lo­gia de Qüesti­ons de vida cris­ti­ana). Entre elles vol­dria des­ta­car el bon amic i coratjós mossèn Josep Dal­mau, impul­sor del san­tu­ari de la Mare de Déu de l'Eco­lo­gia de Gallifa; Lluc Tor­cal, el pare prior del mones­tir de Poblet que ha acon­se­guit que tota la con­gre­gació cis­ter­cenca vis­qui en la pràctica aquesta “con­versió ecològica” que ens pro­posa Lau­dato si; enti­tats com ara els Casals de la Pau, el Cen­tre d'Estu­dis Joan Bar­dina, Justícia i Pau, Eco-Con­cern i Nova Inno­vació Social, entre d'altres. No ens podem obli­dar de Lluís Maria Xiri­nacs i Rai­mon Panikkar, que varen defen­sar una filo­so­fia basada en el con­cepte anima mundi, una unió entre divi­ni­tat, món natu­ral i huma­ni­tat.

“No hi ha dubte que el dete­ri­o­ra­ment de la natura és també con­seqüència del con­su­misme i del caràcter desor­de­nat del nos­tre desen­vo­lu­pa­ment i progrés”, ha escrit el car­de­nal Lluís Martínez Sis­tach refe­rint-se a l'encíclica; una opinió que ben segur expli­ci­tarà àmpli­a­ment el pro­per 23 de novem­bre al llarg d'una con­ferència que donarà a l'Ate­neu Bar­ce­lonès orga­nit­zada per la secció Eco­lo­gia i Recur­sos Natu­rals.

‘Lau­dato si' denun­cia un capi­ta­lisme finan­cer sense ànima que no res­pecta al Sud les lleis ambi­en­tals del Nord i que con­trola l'aigua i els recur­sos amb visió mer­can­ti­lista. I adver­teix: “L'ener­gia nuclear, la bio­tec­no­lo­gia, la informàtica, el conei­xe­ment del nos­tre propi ADN donen al poder econòmic un domini impres­si­o­nant sobre el con­junt de la huma­ni­tat.” La reacció no s'ha fet espe­rar. Els lob­bies energètics s'han mani­fes­tat dient que l'encíclica ha anat “més enllà del perímetre ecle­sial”. En el capítol cinquè, el papa ens parla d'un “canvi de rumb” ine­vi­ta­ble per atu­rar la degra­dació del pla­neta. I ens con­fessa el seu escep­ti­cisme sobre les cime­res mun­di­als del medi ambi­ent, ja que “les nego­ci­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals no poden avançar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment per les posi­ci­ons dels països que pri­vi­le­gien els seus interes­sos naci­o­nals per sobre del bé comú glo­bal”. Aquesta és també l'opinió d'enti­tats científiques inde­pen­dents, com ara la Cli­mate Action Tracker de Bonn, que han dic­ta­mi­nat que la COP-21 no estarà a l'altura. I és que els estats han pre­sen­tat uns plans insu­fi­ci­ents per fre­nar el canvi climàtic per sota dels dos graus d'aug­ment de la tem­pe­ra­tura res­pecte dels valors prein­dus­tri­als. La síndrome del fracàs de Copen­ha­guen el 2009 (COP-15) plana sobre l'espec­ta­cle mediàtic i polític que s'ha orga­nit­zat a Le Bour­get.

El papa Fran­cesc fins i tot opina sobre tècni­ques finan­ce­res que ja s'han demos­trat cor­rup­tes. “L'estratègia de com­pra­venda de bons de car­boni pot donar lloc a una nova forma d'espe­cu­lació i no ser­vir per reduir l'emissió glo­bal de gasos con­ta­mi­nants”, escriu. Una cons­ta­tació situ­ada als antípodes de la posició de Chris­tine Lagarde, la direc­tora gerent de l'FMI, i de Jim Yong Kim, pre­si­dent del Banc Mun­dial, que defen­sen fixar un preu ele­vat a les emis­si­ons de CO2.

En el ter­reny ecològic estem davant d'un pontífex pro­gres­sista. El seu pro­per pas serà refor­mar la banca i les finan­ces del Vaticà per fer-les cohe­rents amb la nova teo­lo­gia holística. I aquí haurà de superar la resistència dels sec­tors con­ser­va­dors de la cúria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia