El temps preciós

El dia que MCC (Mon­dragón Cor­po­ración Coo­pe­ra­tiva), el pri­mer grup empre­sa­rial del País Basc i el major grup coo­pe­ra­tiu del món, va patir la crisi dels elec­tro­domèstics de la línia blanca, no ho vam inter­pre­tar com un descrèdit abso­lut del model coo­pe­ra­tiu, però sí que vam enten­dre que els models “alter­na­tius”, per bé que de tan d'èxit com MCC, no viuen aïllats de l'statu quo. I pel volum de negoci a escala mun­dial és difícil clas­si­fi­car MCC en la mateixa cate­go­ria que els “anti­ca­pi­ta­lis­tes”. Ho explico perquè la set­mana pas­sada David Fernàndez (a 8TV) va esmen­tar i defen­sar el coo­pe­ra­ti­visme com a model empre­sa­rial.

Podem pen­sar que a molts, entre els quals m'incloc, ja ens agra­da­ria que en el tei­xit empre­sa­rial català hi hagués (més) presència d'acti­vi­tats econòmiques que tin­gues­sin a veure amb el model coo­pe­ra­tiu. Però el cert és que en l'àmbit empre­sa­rial, com en tants altres, els cata­lans ens movem dins unes pau­tes, diguem-ne, “con­ven­ci­o­nals”, en què pre­do­mi­nen les S.A., les S.L. i altres for­mes d'ini­ci­a­tiva pri­vada sem­blants a les que també domi­nen a la resta del món, siguin gover­nats per la dreta, el cen­tre o l'esquerra.

Ser “anti­ca­pi­ta­lista” en un uni­vers tallat pel patró capi­ta­lista no és fàcil ni sen­zill. De la mateixa manera que tam­poc ho és ser mar­xista. En aquest cas con­cret, el soci­a­lisme euro­peu (també l'espa­nyol) ho va resol­dre renun­ci­ant al mar­xisme. De la mateixa manera que tam­poc és fàcil ni sen­zill ser repu­blicà en un uni­vers monàrquic. I en aquest cas con­cret el soci­a­lisme espa­nyol també ho va resol­dre, aquesta vegada renun­ci­ant al repu­bli­ca­nisme. Vaja, que no sem­pre es tracta de saber i voler “ser”, sinó també de saber i voler “estar”; si no, es corre el risc de no “ser” res i de no “estar” enlloc.

Vénen a tomb aquests comen­ta­ris perquè igual­ment es poden apli­car al cas de l'inde­pen­den­tisme. Tam­poc és fàcil ni sen­zill saber-se i voler-se inde­pen­dent en un uni­vers que ja té repar­ti­des les inde­pendències d'acord amb una taxo­no­mia en què tu només hi ets comp­tat amb l'eti­queta “ens subes­ta­tal”. Òbvi­a­ment, seria un absurd optar per la fórmula que va apli­car el soci­a­lisme espa­nyol (renun­ciar al mar­xisme i al repu­bli­ca­nisme): no tin­dria gaire sen­tit que l'inde­pen­den­tisme renunciés a la inde­pendència, com tam­poc tin­dria gaire sen­tit, ens pot sem­blar, que la CUP (Can­di­da­tura d'Uni­tat Popu­lar) renunciés a l'“anti­ca­pi­ta­lisme”. En canvi, afe­gida a la intran­sigència (que només et per­met “ser” i la tran­sigència (que, a més, et per­met “estar”) hi ha l'adap­tació de la con­ducta a les cir­cumstàncies. Perquè fins i tot la falç i el mar­tell adap­ten el mànec per aco­mo­dar l'eina al seu ús. És la mateixa solució de con­tinuïtat que va assu­mir Mon­dragón Cor­po­ración Coo­pe­ra­tiva i que li ha permès seguir sent-ne (de coo­pe­ra­tiva) i estant-hi (en aquest gran mer­cat ano­me­nat el “món”).

Els cata­lans naci­o­nals (no aquells que només aspi­ren a ser cata­lans admi­nis­tra­tius) estem per­dent un temps preciós, el que ens ha tocat viure. El vam començar a per­dre el dia que el con­tin­gent a favor de l'exer­cici del dret a l'auto­de­ter­mi­nació via referèndum va que­dar rebai­xat a la cate­go­ria de boti­flers. L'inde­pen­den­tisme exprés va col­pir d'ana­tema el PSC, CSQP i Unió. L'inde­pen­den­tisme exprés, con­fo­nent auto­de­ter­mi­nació amb inde­pendència, no va saber o voler adap­tar la con­ducta a les cir­cumstàncies (un milió de vots del cata­la­nisme polític refor­mis­tes, no rup­tu­ris­tes). I pas­sa­des les elec­ci­ons l'inde­pen­den­tisme exprés segueix per­dent un temps preciós. Adap­tar la con­ducta a les cir­cumstàncies vol dir exac­ta­ment això, sense con­fon­dre les cir­cumstàncies. Perquè les cir­cumstàncies són el mapa polític que ha que­dat després del 27-S. Les cir­cumstàncies no són el 8,21 % de vots de la CUP, sinó, sobre­tot, el con­junt.

Si MCC, tot i ser un model d'èxit, va patir una crisi (labo­ral) i la va saber inter­pre­tar; Junts pel Sí, que no ha arri­bat, mal­grat l'intent, a ser un model d'èxit per bé que ha patit la crisi (elec­to­ral), també l'hau­ria de saber inter­pre­tar. El temps preciós que ens ha tocat viure no el podem per­dre tran­si­gint amb la CUP i intran­si­gint amb el cata­la­nisme polític dia­lo­gant.