Sense arrelament no és possible

Estic pràcti­ca­ment con­vençuda que si la Vicky Molins, monja tere­si­ana que tre­ba­lla amb els més pobres al Raval, o el pare Manel, el com­ba­tiu capellà de Nou Bar­ris, anes­sin al Poble­nou i digues­sin que volen fer un mones­tir... els veïns no s'hi opo­sa­rien. Pot­ser vol­drien l'espai per a ús públic però, sabent com saben que el sòl és de l'Església i qua­li­fi­cat com d'espai per a ús religiós, no hau­rien mun­tat ni pla­ta­for­mes ni mobi­lit­za­ci­ons com han fet amb les Ger­ma­ne­tes de l'Anyell. No crec que hi hagi cap sen­ti­ment anti­catòlic en aquest cas. El que ha pas­sat és que aques­tes mon­ges ni estan arre­la­des al país, ni a la ciu­tat, ni al barri. No saben ni què és el Poble­nou. No se sap que facin obres de cari­tat, al con­trari, elles viuen de la cari­tat. Sent així, s'entén els veïns.