Bum, bum se'n va a la guerra...

La ter­ri­ble matança de París em va fer obli­dar, fins i tot, el sofà on m'estava endor­mis­cant, diven­dres pas­sat. Després d'inten­tar enten­dre com ana­ven les coses –encara s'havia de pro­duir la car­nis­se­ria del lloc del con­cert–, vaig fer el que acos­tumo a fer en aquests casos, recórrer al coman­da­ment a distància per con­tras­tar o rati­fi­car. 13TV, el canal dels bis­bes, es va afa­nyar a fer un espe­cial amb imat­ges cedi­des, suposo que per algun canal pro­per a Le Pen, men­tre feien una tertúlia en la qual la paraula ven­jança va ser de les més uti­lit­za­des. Sen­zi­lla­ment van adap­tar el mis­satge anti­ca­talà al de l'antiis­la­misme. La notícia també es podia seguir des del canal de TVE 24 Horas. Al de TV3, el 3/24, feien un docu­men­tal de no sé què i al final s'hi van apun­tar. La Sexta, la cadena que vol fer dels seus infor­ma­tius un refe­rent, va roman­dre fidel a la seva gra­e­lla, ni un mot, ni una imatge, res de res sobre París, la capi­tal sen­ti­men­tal d'Europa, mal­grat els pari­sencs. A par­tir d'aquests lamen­ta­bles fets, la paraula guerra va adqui­rint cada vegada més pro­ta­go­nisme en boca de polítics i mit­jans. Guerra vol dir amb mi o en con­tra meu, o ells o nosal­tres, sense lloc per als dub­tes ni els rao­na­ments. Exac­ta­ment els matei­xos rao­na­ments dels qui veuen com la seva riquesa és apro­fi­tada per estran­gers, dels qui són bom­bar­de­jats cada dia a casa seva per estranys, dels qui no tenen lloc on ama­gar-se, de les vícti­mes inno­cents o dels danys col·late­rals, segons des d'on s'expli­qui. El mateix dia, hores abans de la mas­sa­cre de París, els mit­jans infor­ma­ven con­tents que havien mort l'home alt, anglès, van dir, que exe­cu­tava gent davant una càmera. Vaig sen­tir dir, fins i tot, que havien posat fi al res­pon­sa­ble de les exe­cu­ci­ons. Quina uti­lit­zació més dolenta del con­cepte res­pon­sa­bi­li­tat! Com si el fana­tisme, les fron­te­res line­als d'un desert nòmada, les petro­li­e­res, els interes­sos econòmics, l'absència d'armes de des­trucció mas­siva, les pri­ma­ve­res àrabs i els bom­bar­de­jos d'hos­pi­tals i zones habi­ta­des no en fos­sin també res­pon­sa­bles. És com si es volgués donar la culpa de la vigència de la pena de mort a bona parts del EUA, al fun­ci­o­nari que prem el botó del gas. Els nous amos pri­mer calen foc i després pre­te­nen que l'apa­guem amb esco­pits.