Laberint

El dia que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var el text que suposa l'inici del procés cap a la lli­ber­tat del nos­tre poble, diuen que només 200 per­so­nes eren davant l'edi­fici cele­brant-ho. D'aquest apa­rent escàs interès ciu­tadà, alguns cons­pi­cus colum­nis­tes, ter­tu­li­ans, opi­nai­res i altres indo­cu­men­tats de l'Ebre enllà van extreure la con­clusió que l'inde­pen­den­tisme no interessa als cata­lans i que tot sols, per culpa d'uns polítics medi­o­cres, cor­rup­tes i ambi­ci­o­sos, ens hem ficat en un bon labe­rint. Seguint el mateix rao­na­ment, l'uni­o­nisme encara ens deu interes­sar menys, als cata­lans, a la vista de l'encara més escar­ran­sida repre­sen­tació dels que fan one­jar l'única ban­dera naci­o­nal del món que és no naci­o­na­lista.

Altres, con­fo­nent com fan sem­pre els desit­jos més íntims –o no tant, perquè els posen per escrit– avi­sen que hi ha un milió de per­so­nes a Cata­lu­nya dis­po­sa­des a tren­car-ho tot, mobi­li­ari urbà inclòs, quan l'Estat faci val­dre la llei a Cata­lu­nya. I també afir­men que hi haurà morts i ferits.

Doncs que s'acla­rei­xin. O als cata­lans no ens interessa gens això de la inde­pendència i anem a la nos­tra o estem dis­po­sats a tren­car-ho tot. Però les dues coses alhora no pot ser.

Ho veuen? Els par­tits uni­o­nis­tes –ells s'auto­a­no­me­nen cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes– diuen que faran pinya con­tra Cata­lu­nya. No per ofe­rir una solució, atenció; sinó per anar en con­tra de la volun­tat de mili­ons de cata­lans. Així és com fun­ci­ona Espa­nya.

I ara, par­lem del des­in­terès dels cata­lans. Però seri­o­sa­ment. Ja he escrit en altres oca­si­ons que el 3 d'octu­bre del 1990, el dia de la uni­fi­cació de les dues Ale­ma­nyes, jo era a Berlín.

L'endemà al matí vaig bai­xar al car­rer ben d'hora a fer algu­nes fotos i vaig veure com els ale­manys ana­ven a tre­ba­llar, com si res no hagués pas­sat. Com si Ale­ma­nya no hagués estat divi­dida mai. Lla­vors és quan em vaig ado­nar que se'n sor­ti­rien, i bé.

Com ho farem nosal­tres. Hem cons­truït Cata­lu­nya, mal­grat tots els obs­ta­cles i totes les tram­pes, amb la nos­tra feina diària. I amb aquesta feina diària cons­trui­rem la nos­tra inde­pendència. La millor forma de cele­brar-la serà anant a tre­ba­llar com cada dia i fent que tot­hom que vul­gui feina, en trobi.