Són faves comptades
Els 72
Ho sap tothom, que el 27 de setembre no hi va haver prou vots per poder proclamar la independència, i d'aquell resultat ara en patim les conseqüències. Alguns deien que era profètic, d'altres que es veia a venir perquè era fàcil de preveure. Una profecia és una afirmació clarivident sobre el futur. No obstant això, segons el diccionari, hi ha una diferència entre profecia i predicció. Una predicció és una afirmació que s'utilitza per reforçar una teoria d'acord a un procés lògic. I, en canvi, una profecia no està lligada a un raonament en la previsió del resultat predit malgrat que és un fet que hom prediu basant-se en els propis coneixements, en l'experiència o en una sospita. A causa de diversos segles d'opressió estrangera, la literatura jueva va crear nombroses profecies sobre la vinguda del messies, que vindria a alliberar el poble d'Israel de les mans dels estrangers. Amb més o menys encert, hi ha algunes cròniques que asseguren que es van complir. Les ressonàncies bíbliques en el procés independentista són una realitat fins i tot en els números, que són clau. Els 62 diputats de Junts pel Sí i els 10 de la CUP fan aquest número màgic, el 72. El grup que hauria de fer realitat allò que es van esforçar a profetitzar: que seríem independents. Recordin que són els 72 que estan a favor d'engegar un procés de desconnexió de l'Estat espanyol. Fa poc vaig descobrir, mentre em documentava per a una novel·la, que després dels dotze apòstols hi va haver un altre grup de deixebles, tant o més important que el primer, però que no ha sigut tan conegut. Un grup de 72 apòstols que tenia un objectiu, una missió. Anaven de dos en dos a predicar per aquells mons de Déu la bona nova, la paraula divina, buscant la conversió dels que no hi creien. I ho feien des del convenciment però sobretot des de la unitat d'acció i de la identificació amb una creença amb el missatge que estava fins i tot per sobre del santcristo gros.
