Un sofà a la riba
Pessebre
La Remei Mulleras és una dona de pagès, sensible, decidida i tenaç. Un dia va descobrir que, més enllà de les feines habituals al mas on viu –Mas Roseta, a Cartellà, a la vall del Llémena–, hi havia alguna cosa que l'atreia i li reclamava temps i atenció, una mena d'impuls que la duia cap a la recerca d'una manera pròpia de ser en aquest món, un llenguatge gràcies al qual podia expressar els seus sentiments. El suro. Va començar a reproduir, al seu mas, a escala, en un recinte que va anar arreglant i que ara és un petit cim, un territori autònom, a prop de l'era, les 39 esglésies de la vall. Va anar engrandint el muntatge amb detalls dels oficis tradicionals i, més endavant, amb la reproducció de monuments i emblemes arquitectònics del país i amb un homenatge al que ella anomena “Genis de Catalunya”, detalls que van de la cuina i l'art a la literatura i la ciència. Tot plegat, i des de fa cosa d'uns vint anys, conforma un espai que ha tingut l'ajut de molta gent i que és obra autodidacta de la ment, de les mans, de l'amor i de la constància de la Remei. L'espectacle –aquest pessebre que s'ha convertit en una miniatura agresta i delicada al mateix temps– està obert tot l'any però és ara, per Nadal, quan es renova i es presenta de nou en societat, polit i endreçat. S'inaugurarà el dia de la Puríssima i es tracta d'una ocasió esplèndida per comprovar com la voluntat d'un ésser humà es pot imposar a totes les dificultats i pot extreure bellesa del material més impensable. La Remei també és pintora i dibuixant (té una col·lecció de postals d'esglésies i ermites), domina l'art floral i és una persona noble, amb un caràcter dolç i ferm. Una de les seves nétes ja ha començat a treballar el suro i promet continuïtat en l'empresa. Una empresa que no busca sinó la satisfacció de comprovar com la natura és font de vida i matèria per construir els somnis. En el pessebre de Can Roseta hi ha, sobretot, aquest anhel indestructible.
