Camins oposats

Només un 21% dels bas­cos estan a favor d'inde­pen­dit­zar-se d'Espa­nya, qua­tre punts menys que fa sis mesos i nou res­pecte de fa un any. Segons el Sociómetro del govern d'Euskadi, és la xifra més baixa dels últims quinze anys. Unes dades que con­tras­ten viva­ment amb les de Cata­lu­nya. Mal­grat que són majo­ria els con­tra­ris a la secessió, 47,8% enfront del 46,7% que se'n declara par­ti­dari, la dada més relle­vant és que aquesta última opció manté un accent pro­gres­siu, con­cre­ta­ment tres punts més que l'última enquesta. També hi ha dis­crepàncies entre la via política que han triat els dos líders. Men­tre que el lehen­dakari Iñigo Urku­llu és par­ti­dari d'un pacte amb l'Estat per acon­se­guir el reco­nei­xe­ment d'Euskadi com a nació, Artur Mas ha optat per la via sobi­ra­nista i impulsa la des­con­nexió d'Espa­nya. Algun dia els politòlegs s'hau­ran d'entre­te­nir a des­xi­frar on es varen sepa­rar els anhels de dues naci­o­na­li­tats amb tan­tes coin­cidències polítiques al llarg de la història recent. Men­tres­tant, n'hi hau­ria prou a expli­car la direcció dia­me­tral­ment opo­sada que man­te­nen els ciu­ta­dans bas­cos i cata­lans res­pecte del seu futur naci­o­nal. Segu­ra­ment hi ha fac­tors deter­mi­nants, com ara la des­a­pa­rició del ter­ro­risme d'ETA i l'estigma dels grups abert­za­les. Però pot­ser tot ple­gat és molt més sim­ple. Les per­so­nes, siguin d'on siguin, tenen tendència al con­ser­va­do­risme si l'entorn que les acull no els sem­bla hos­til. I aquí rau la clau de volta. Men­tre que una majo­ria cada cop més gran de bas­cos se sen­ten còmodes amb la fórmula actual de relació amb l'Estat, a Cata­lu­nya el procés és l'invers. Segur que dis­po­sar d'un sis­tema fis­cal que per­met dis­po­sar de millors sani­tat, edu­cació i infra­es­truc­tu­res no pesa? No deu ser que viure en l'ofec finan­cer i haver de men­di­car perquè et paguin les fac­tu­res con­di­ci­ona? Doncs anem-hi pen­sant.