Opinió

Avui és festa

Gent gran

Les persones, com els vins, milloren amb l'edat perquè poden desplegar la seva personalitat

El veterà polític anglès Denis Hea­ley com­plia 76 anys i un peri­o­dista li va pre­gun­tar com se sen­tia: “Doncs miri, quan un arriba a aquesta edat li pas­sen tres coses. La pri­mera és que la memòria et comença a fallar i... bé, ara mateix, no recordo les altres dues.” A una edat sem­blant, Ronald Rea­gan era ree­le­git pre­si­dent dels EUA. Tenia al davant un con­trin­cant molt més jove, però en un debat tele­vi­siu Rea­gan va resol­dre el pro­blema de l'edat avançada amb una rèplica admi­ra­ble: “No penso con­ver­tir la qüestió de l'edat del pre­si­dent en un tema d'aquesta cam­pa­nya. De cap manera vol­dria apro­fi­tar-me, per raons polítiques, de la inex­periència del meu jove con­trin­cant.” Si s'enve­lleix bé, a cer­tes edats, no queda més remei que prac­ti­car amb ale­gria la bon­dat i el sen­tit de l'humor. Les alter­na­ti­ves són peno­ses o direc­ta­ment patètiques. A cer­tes edats, el que cal és saber-se treure del damunt les capes de ceba absur­des que un ha anat acu­mu­lant per retro­bar-se a si mateix. Ho vaig sen­tir expli­car d'una manera càndida però exacta a dues senyo­res gran­de­tes que tenia al cos­tat al metro: “No et passa a tu? No tro­bes que quan més gran et fas et tor­nes més i més com tu mateixa?” Els vells més admi­ra­bles són els que actuen i par­len amb la tran­quil·litat de saber que són com són. Les per­so­nes, com els bons vins, millo­ren amb l'edat perquè poden, final­ment, des­ple­gar la seva autèntica per­so­na­li­tat. Si per­sis­tei­xen a voler ser el que no són, s'avi­na­gren. El poeta irlandès Yeats (ara esplèndi­da­ment traduït per Josep M. Jaumà: Irlanda indòmita: 150 poe­mes de W.B. Yeats) és un exem­ple de vigor cre­a­tiu afuat per l'auto­co­nei­xe­ment que com­porta l'edat. Els seus millors poe­mes són els que va escriure de més gran. El poeta es mira la vellesa amb una rara com­bi­nació d'exal­tació i rea­lisme, però reclama també el dret de la gent gran a una des­cor­dada follia. Ho diu, mig empre­nyat, en un vers memo­ra­ble: “I per què no hau­rien de ser folls els vells?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia