De la derrota a la victòria: persistirem

Deia fa dos dies Sáenz de San­ta­maría en relació amb el pacte cons­ti­tu­ci­o­nal, en un debat on subs­tituïa el pre­si­dent del govern espa­nyol, que “no es pot dei­xar la gent tirada al voral”. Ho lle­geixo i penso: que ho pre­gun­tin als 120.000 que hi jeuen des de fa 70 anys assas­si­nats pels fran­quis­tes. Aquest és, senyo­res i senyors, el par­tit que segons les enques­tes gua­nyarà les elec­ci­ons. Si davant d'aquest gota a gota diari algú creu real­ment que ser­virà d'alguna cosa par­ti­ci­par a Madrid en una ponència cons­ti­tu­ci­o­nal, d'una Cons­ti­tució que clara­ment no és la del país que estem cre­ant, fa un acte de fe tan legítim com inex­pli­ca­ble. És més fàcil que la Belén Este­ban perdi un rea­lity que una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal a Espa­nya. Només hi ha tres opci­ons perquè es reformi la Cons­ti­tució. Que Pode­mos gua­nyi per majo­ria abso­luta, una opció com­pli­cada; que ho faci IU, molt com­pli­cada, o que David Came­ron es pre­senti a les elec­ci­ons, encara més com­pli­cada.

El més fàcil davant d'aquest esce­nari és el desànim. Però som cata­lans. Ningú més que nosal­tres està tan pre­pa­rat per ges­ti­o­nar der­ro­tes. Perquè venim de der­ro­tes. I ens hem aixe­cat, cada vegada, més forts que l'ante­rior. Perquè hem demos­trat al llarg dels dar­rers anys que tenim la volun­tat, la capa­ci­tat, la passió i la força per con­ver­tir-les en victòries. Perquè no tenim por. Vam gua­nyar el 9-N, el 24-M i el 27-S. I tor­na­rem a vèncer, com sem­pre hem fet, perquè ningú desitja com nosal­tres fer rea­li­tat el que aquest país vul­gui ser i com vul­gui ser. De tot­hom i per a tot­hom. La inde­pendència és l'eina. Gua­nyar és el camí. I per això no ens ren­dim, ni ens ren­di­rem. Per dig­ni­tat. Ens hem aixe­cat de nou. I ho acon­se­gui­rem, junts.

Em van ense­nyar de ben petit que hom pot ser d'esquer­res o de dre­tes, però que l'impor­tant és ser decent. Per això, els qui venim de der­ro­tes, els qui sem­pre havíem per­dut, ara tenim la victòria a l'abast de la mà. Perquè ens l'estem gua­nyant amb esforç, amb tena­ci­tat. Amb dig­ni­tat, fer­mesa i més paciència que ningú. Perquè som per­se­ve­rants i sabem que la nos­tra no és una lluita fàcil. Som dig­nes i decents i això és el que ens por­tarà a la victòria. Quan cre­guin que ens ren­di­rem, per­sis­ti­rem. Quan cre­guin que mar­xa­rem a casa, per­sis­ti­rem. Quan cre­guin que no ho farem, per­sis­ti­rem.