No, no i no

Podem és l'única for­mació espa­nyola que defensa ober­ta­ment el dret a deci­dir per a Cata­lu­nya. Després d'uns mesos de dub­tes i vai­vens, Pablo Igle­sias i els seus han fet el pas a favor de l'auto­de­ter­mi­nació al nos­tre país. El can­di­dat ha asse­gu­rat que si governa con­vo­carà una con­sulta en el seu pri­mer any de man­dat. Des d'un punt de vista esta­tal es tracta d'una fita històrica i gai­rebé sense pre­ce­dents. És una pro­mesa elec­to­ral que pot arri­bar a la gent d'esquer­res i pro­gres­sista, però real­ment a Cata­lu­nya algú se la pot creure, al marge, és clar, dels seus socis d'En Comú Podem? La res­posta és clara: no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no i no. Fins a setze nos. I aquest número no és gratuït, sinó que té una expli­cació. En els últims anys el Congrés espa­nyol ha rebut­jat fins a setze vega­des la petició de cele­brar una con­sulta o un referèndum a Cata­lu­nya. La ini­ci­a­tiva més cone­guda i mediàtica va ser la de l'any pas­sat quan tres dipu­tats cata­lans, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Her­rera, van anar a Madrid a dema­nar el traspàs de com­petències sobre referèndum i van sor­tir amb la cua entre cames enmig de les ria­lles dels dos grans par­tits, PP i PSOE. Per tant, ara què can­vi­a­ria? Res. Podem és gai­rebé impos­si­ble que gua­nyi les elec­ci­ons del diu­menge 20 o que tin­gui prou suports per poder tirar enda­vant el pro­jecte. Ni Mari­ano Rajoy ni Pedro Sánchez ni Albert Rivera en tenen cap intenció, tal com han repe­tit fins a la saci­e­tat els últims dies. El gest, per tant, de Pablo Igle­sias cap a Cata­lu­nya és de lloar, però no té recor­re­gut. A més, dos mili­ons de per­so­nes ja han pas­sat de pan­ta­lla i han donat per superada aquesta fase. No tenen cap intenció de tor­nar a entrar en un com­plex labe­rint de nego­ci­a­ci­ons i nego­ci­a­ci­ons que pot durar anys i anys i endar­re­rir el procés. És cert que si el govern espa­nyol acaba cedint en el referèndum –cosa que, repe­teixo, veig impos­si­ble– els inde­pen­den­tis­tes no tin­drien cap pro­blema a votar. Les urnes no fan por, a diferència de Madrid. Si s'ha de votar, es farà. Però, men­tres­tant, el camí cap a la inde­pendència ha de con­ti­nuar pri­mer cons­ti­tuint, al més aviat millor, un nou govern a Cata­lu­nya i després fal­cant el procés tant des de la Gene­ra­li­tat com des de les Corts amb els dipu­tats inde­pen­den­tis­tes.