Política de govern amb distintiu

Pel seu recor­re­gut com a acti­vista de la PAH, ja es podia intuir que la cosa ani­ria per aquí. I ara que fa sis mesos que és alcal­dessa, ja es comença a visu­a­lit­zar que les polítiques d'habi­tatge són un tret iden­ti­tari amb què Ada Colau pretén reves­tir el seu man­dat. El lle­gat més visi­ble i genuí de la seva obra de govern hau­ria de sor­tir d'aquí. Conei­xe­dora com és de la matèria, Colau sap que la nor­ma­tiva muni­ci­pal dóna pel que dóna –per poc o res– per ata­car de front la pro­blemàtica dels des­no­na­ments i, per tant, cal foca­lit­zar esforços en allò que un ajun­ta­ment pot fer. Com ara ampliar el parc d'habi­tatge pro­te­git, ja sigui amb nova cons­trucció o esgar­ra­pant pisos buits als bancs. S'agrai­ria, però, que si la Sareb té en compte cedir-ne més, aquests no esti­guin ocu­pats.