Opinió

El país mula

No hi ha dubte que ens volen mantenir exercint de bèstia de càrrega estabulada, sense capacitat creativa, ni gens d'iniciativa pròpia

Les ana­lo­gies amb el món ani­mal sem­pre han ser­vit per des­criure la con­dició humana o els grans temes de la religió i la filo­so­fia. Els ser­vi­ren a Ramon Llull i Anselm Tur­meda al Lli­bre de les bèsties i La dis­puta de l'ase, res­pec­ti­va­ment. Les hem apro­fi­tat també –amb totes les distàncies a què obliga la humi­li­tat– a Viatge a la Via Cata­lana. I ens poden anar bé avui per inten­tar iden­ti­fi­car amb pre­cisió quin pot ser el futur dels cata­lans si s'imposa un futur uni­o­nista als qui volem una Cata­lu­nya lliure.

Abans de posar-nos-hi, si ana­lit­zem les posi­ci­ons d'uns i altres res­pecte als drets i la legi­ti­mi­tat que tenim com a poble, salta a la vista que els uni­o­nis­tes pri­o­rit­zen les limi­ta­ci­ons i les res­tric­ci­ons, mol­tes d'elles impo­sa­des pels fets con­su­mats de la història. Entre aquests, s'admeti o no, el funest dret de con­questa que mobla el sub­cons­ci­ent car­pe­to­vetònic. El que ens pro­po­sen els uni­o­nis­tes (can­vis cons­ti­tu­ci­o­nals inclo­sos) és un model de con­tinuïtat en què Cata­lu­nya només podrà aspi­rar a seguir com fins ara. Entre els sobi­ra­nis­tes, per con­tra, hi veiem un sen­tit de ple­ni­tud que neix d'un relat del país propi basat en el dret democràtic a deci­dir, limi­tat única­ment per la rea­li­tat del món glo­bal i inter­de­pen­dent en què vivim avui.

Tras­lla­dat això al món ani­mal, doncs, podríem par­lar de dos models. El del país cavall o cor­ser, que volem per a si els sobi­ra­nis­tes. I el del país mula que ens pro­po­sen els uni­o­nis­tes. En con­trast amb el cavall, ani­mal de noble galo­par i plena capa­ci­tat repro­duc­tiva, la mula des­criu a la per­fecció el que ens espera si el procés sobi­ra­nista no acaba tri­om­fant. No hi ha dubte que ens volen man­te­nir exer­cint de bèstia de càrrega esta­bu­lada, sense capa­ci­tat cre­a­tiva, ni gens d'ini­ci­a­tiva pròpia.

Abans he par­lat de con­tinuïtat. De fet això no és exacte. El que pro­posa l'uni­o­nisme és una clara regressió amb cada cop menys com­petències autonòmiques, ja que ara a Madrid se les veu com a atri­buts en mala hora con­ce­dits per pas­sar el tràngol que els supo­sava la des­a­pa­rició de Franco i el con­següent reset de canvi perquè no canviï res bàsic. Res­pecte al període que aca­bem de viure (1980-2015), pas­saríem de ser una mula amb cer­tes prer­ro­ga­ti­ves i drets vir­tu­als, a ser un ani­mal amb unes limi­ta­ci­ons per­fec­ta­ment deli­mi­ta­des. Així, en aquesta cam­pa­nya del 20-D, hem pogut veure Pedro Sánchez per activa –i Carme Chacón per pas­siva– afir­mant que Cata­lu­nya no és una nació, ni Espa­nya pot ser plu­ri­na­ci­o­nal. Ara que els Nadal, Mara­gall (2), Geli, Cas­tells, Comín i Tura han mar­xat del seu par­tit, ja ho poden dir sense manies. Retro­ce­dim, doncs, de mula trem­pada a mula coixa, mos­trant la mas­siva reta­llada del marc com­pe­ten­cial que pro­po­sen.

Per altra banda, que ningú s'il·lusi­oni tam­poc amb el fals debat dels “can­vis cons­ti­tu­ci­o­nals” que insi­nuen els uni­o­nis­tes. Si s'impo­sen, tin­drem encara menys espai de cor­ral, menys palla i gens d'userda. I les pro­me­ses de referèndum pro­fe­ri­des per Pablo Igle­sias encara que­da­ran com un sarcàstic reclam que s'endurà, un cop més, el vent del règim comú.

El model de mula que ens que­darà, si no ens cal­cem, és el d'un país inert, mort. Un país de ciu­ta­dans sense capa­ci­tat de crear i desen­vo­lu­par-se lliu­re­ment. Un país mula, els habi­tants del qual, mal­grat haver fet les més grans mobi­lit­za­ci­ons més ria­lle­res del món, tin­drem l'expressa pro­hi­bició de com­por­tar-nos i sen­tir-nos com la gran majo­ria de ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea, on –ara sí– ens que­darà per sem­pre el paper d'ano­ma­lia sos­pi­tosa. Serem un país amb difi­cul­tats inclús per votar (com apun­tava l'admi­ra­ble José Antich a El Naci­o­nal.Cat el pas­sat dia 11). Segui­rem dins la “lògica” d'haver d'aplau­dir equips que no són el nos­tre, de veure expul­sats els nos­tres símbols d'espais públics, de regir-nos per tri­bu­nals que ens són con­tra­ris per defecte, de veure ban­de­jada la nos­tra llen­gua als grans par­la­ments que fan política per nosal­tres. Serem aquell país mula sem­pre sotmès al fuet d'un amo injust, obli­gat a pagar-lo i obeir-lo quan ens ve a moni­to­rit­zar a llom del cavall blanc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia