Espectacle

“Això no és peri­o­disme, és espec­ta­cle.” Rosa Maria Calaf res­po­nia d'aquesta manera a la pre­gunta de si els col·labo­ra­dors de deter­mi­nats pro­gra­mes tele­vi­sius d'entre­te­ni­ment són peri­o­dis­tes. Ho va fer dilluns a Figue­res durant una xer­rada orga­nit­zada per l'Asso­ci­ació Giro­nina d'Empresàries que va ser­vir no només per fer un repàs de l'extensa car­rera pro­fes­si­o­nal d'aquesta vete­rana cor­res­pon­sal de TVE ara reti­rada, sinó també per plan­te­jar algu­nes qüesti­ons sobre la situ­ació actual del peri­o­disme. El més sor­pre­nent no va ser la res­posta que va donar, sinó que encara avui hi hagi gent que pugui pen­sar que són peri­o­dis­tes aquells per­so­nat­ges que es reu­nei­xen cada tarda davant la càmera per par­lar de les misèries d'altres per­so­nat­ges que han con­ver­tit en famo­sos a còpia de no dei­xar de par­lar d'ells. Sigui quina sigui la titu­lació que tin­guin, en el cas poc pro­ba­ble que en tin­guin cap, allà l'han apar­cat per ofe­rir pura­ment espec­ta­cle. I qual­se­vol con­fusió que hi pugui haver no diu gaire a favor de la pro­fessió periodística, tot i que segu­ra­ment no ens hau­ria de sor­pren­dre. Avui, tot és espec­ta­cle. I ho hem vist clara­ment durant les últi­mes dues set­ma­nes de cam­pa­nya elec­to­ral. Costa recor­dar les pro­me­ses d'un can­di­dat o can­di­data, metre que el que queda és l'anècdota, la ves­ti­menta, el gest, el pen­ti­nat, les ulle­res, els movi­ments de les mans... O sigui, queda la part d'espec­ta­cle, d'entre­te­ni­ment, men­tre que les pro­pos­tes s'esva­ei­xen fins a la pro­pera cam­pa­nya. Rosa Maria Calaf va ser dilluns molt crítica con­tra aquesta tendència a l'entre­te­ni­ment i a la falta d'infor­mació. Va negar rotun­da­ment l'argu­ment que si s'ofe­reix espec­ta­cle és perquè és el que la gent demana, és perquè al públic no li interessa la infor­mació. Abans de pon­ti­fi­car sobre el que interessa o no al públic, el que s'ha de fer és dei­xar que ho deci­deixi per si mateix. El que segur que no porta enlloc és la bar­reja actual d'infor­mació i entre­te­ni­ment que fa que en plena era de la infor­mació esti­guem més mal infor­mats que mai per culpa d'un trac­ta­ment molt super­fi­cial dels temes. Per això avui, quan supo­sa­da­ment hauríem de refle­xi­o­nar, pot­ser el millor que podríem fer és imi­tar el can­di­dat que en una entre­vista en aquest diari expli­cava que es pas­sarà el dia a la sala del cinema veient el retorn de la saga de Star Wars. Posats a veure ciència-ficció, que sigui de qua­li­tat.