Opinió

Abengoa i el poder

En 150 anys no hi ha hagut actuació clara de l'Estat en favor de la indústria catalana

El pri­mer que em va par­lar d'Aben­goa, l'empresa sevi­llana en crisi, va ser el mala­gua­nyat Ernest Lluch, assas­si­nat per ETA. Estic par­lant de fa 30 o 35 anys. La posava com a exem­ple que alguna cosa es movia a Anda­lu­sia. Per pri­mera vegada una família de l'alta bur­ge­sia anda­lusa posava en marxa una empresa indus­trial amb tec­no­lo­gia avançada i ambició. Anda­lu­sia, encara avui, és una terra mera­ve­llosa, però en què no s'ha superat l'etapa dels “señori­tos” i ter­ra­ti­nents, que no té tei­xit empre­sa­rial i amb una estruc­tura social que no faci­lita pre­ci­sa­ment el seu desen­vo­lu­pa­ment. Les grans empre­ses anda­lu­ses són totes de capi­tal públic. Aben­goa n'és l'excepció. Al marge de ser la pri­mera amb capi­tal pri­vat, és també l'única mul­ti­na­ci­o­nal que cotitza a la borsa, forma part de l'Íbex 35 –les més cotit­za­des–, i té una filial que cotitza a la borsa de Nova York. Aben­goa és líder mun­dial d'ener­gies reno­va­bles, però des­taca també en l'engi­nye­ria indus­trial, bio­e­ner­gia i tec­no­lo­gia de la infor­mació.

Aben­goa és una empresa davant la qual t'has de treure el bar­ret. És molt pos­si­ble que acabi mala­ment, però això no treu cap mèrit a la seva tra­jectòria. Pos­si­ble­ment en els dar­rers anys no ha estat ben ges­ti­o­nada. Però el que m'interessa des­ta­car és que una empresa magnífica com Aben­goa “ha estat la nena con­sen­tida de l'admi­nis­tració autonòmica. Sub­ven­ci­ons direc­tes al capi­tal, crèdits boni­fi­cats, con­cessió de lici­ta­ci­ons i altres ope­ra­ci­ons publi­co­pri­va­des han estat a l'ordre del dia” (La Van­guar­dia, 29 de novem­bre del 2015).

Els homes forts d'Aben­goa són els Ben­ju­mea –la B de l'acrònim Aben­goa–. Joaquín Ben­ju­mea, oncle del fun­da­dor, Javier Ben­ju­mea Puig­cer­ver, va ser minis­tre de Tre­ball, minis­tre d'Hisenda i gover­na­dor del Banc d'Espa­nya amb el gene­ral Franco. El 1954 acon­se­gui­ren la naci­o­na­lit­zació de les mines de Rio­tinto britàniques. Van ser pro­ta­go­nis­tes del desen­vo­lu­pa­ment del pol indus­trial de Huelva i ambai­xa­dors de la Gulf Petro­leum ame­ri­cana, que hi cons­truí una refi­ne­ria. El 2003 van tenir un pro­blema amb la fis­ca­lia anti­cor­rupció, però el jutge arxivà el cas. Si la pri­mera gene­ració va ser fran­quista, la segona ha estat pro­pera al PSOE: amics per­so­nals de Cha­ves, pre­si­dent de la Junta d'Anda­lu­sia, han incor­po­rat a l'empresa con­se­llers com Josep Bor­rell, Luis Solana i José Ter­ceiro. En resum, Aben­goa ha estat una empresa pro­pera al poder i n'ha tret pro­fit. No és cap crítica, només una cons­ta­tació.

El cas d'Aben­goa posa en evidència el que s'hau­ria pogut fer a Cata­lu­nya, si les nos­tres Aben­goes hagues­sin estat pro­pe­res al poder polític, que no ho han estat mai. La refi­ne­ria de Tar­ra­gona va ser la vui­tena de l'Estat a crear-se, tot i ser Cata­lu­nya el pri­mer mer­cat per als pro­duc­tes petro­li­ers. Les sub­ven­ci­ons han estat escas­ses i pro­ducte de rega­teig. Les san­ci­ons, exem­plars; les inver­si­ons públi­ques, com “poner una pica en Flan­des”. Que jo recordi, no hi ha hagut mai en els dar­rers 150 anys una actu­ació de l'Estat clara en favor de les indústries cata­la­nes. La llei és igual per a tots, però més igual per als cata­lans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia