Opinió

Constitució i ecologia

La nostra constitució pot ser pionera

El 31 de gener d'enguany pas­sarà a la història del cata­la­nisme per la pre­sen­tació a la soci­e­tat civil dels tres pro­jec­tes de futura cons­ti­tució de la república cata­lana. L'acte, orga­nit­zat per la fun­dació giro­nina Lli­bre­ria Les Vol­tes, es va cele­brar a la sala Bohi­gas de l'Ate­neu Bar­ce­lonès amb la presència del jutge Santi Vidal, que encara no havia estat suspès pel ple del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, i que era l'impul­sor d'una de les pro­pos­tes redac­tada per un equip de juris­tes i per­so­na­li­tats del món acadèmic (vegeu Una Cons­ti­tució per a Cata­lu­nya, Pagès Edi­tors, 2015). Poste­ri­or­ment, el jutge més popu­lar del Procés va aglu­ti­nar els redac­tors de les altres dues cons­ti­tu­ci­ons i un equip inter­dis­ci­pli­nari d'experts per tre­ba­llar en una única versió que s'ha d'entre­gar al Par­la­ment a prin­ci­pis del 2016, amb el suport de diver­ses enti­tats com ara l'ANC i Òmnium Cul­tu­ral, com a pri­mer pas del procés de con­venció cons­ti­tu­ent. Durant els dar­rers mesos, i entre d'altres ini­ci­a­ti­ves, també la CUP ha des­ve­lat el seu full de ruta per apro­var en referèndum una cons­ti­tució repu­bli­cana basada en una ano­me­nada ini­ci­a­tiva cons­ti­tu­ent popu­lar.

La tasca desen­vo­lu­pada pel grup, ano­me­nat “Cons­tituïm”, ha com­por­tat ana­lit­zar les més de tres mil esme­nes pro­ce­dents de la soci­e­tat civil rebu­des als webs dels res­pec­tius pro­jec­tes i en dife­rents fòrums de pre­sen­tació i debat arreu. Es tracta d'una meto­do­lo­gia sem­blant a la que es desen­vo­lupà a Islàndia quan, arran del movi­ment d'“indig­nats” (“Revo­lució de les Cas­so­les”), s'optà per redac­tar una cons­ti­tució de base popu­lar, lluny de la par­ti­tocràcia que va por­tar el país a la fallida. Malau­ra­da­ment, l'experiència aca­ba­ria menys­tin­guda pel Par­la­ment de Reyk­javík. En el nos­tre cas, desit­gem que aquest no sigui també el destí final del pro­jecte.

El tre­ball que s'ha fet després de la pre­sen­tació a l'Ate­neu i la publi­cació dels 97 arti­cles a El Punt Avui ha estat apas­si­o­nant i, si el Procés no s'enca­lla, afa­vo­rirà un ampli debat democràtic en temes clau com, per exem­ple, la dotació o no d'un exèrcit. Les inno­va­ci­ons que s'han incor­po­rat en els dife­rents arti­cles repre­sen­ten un canvi de para­digma en el con­cepte d'estat tra­di­ci­o­nal. Em limi­taré a des­ta­car les que fan referència als drets ambi­en­tals tan estre­ta­ment lli­gats al model econòmic i al desen­vo­lu­pa­ment del nos­tre futur estat. Aquest drets con­di­ci­o­na­ran el seu crei­xe­ment segons la capa­ci­tat de càrrega i els límits de la natu­ra­lesa que hem here­tat. És a dir, el progrés de la república cata­lana es pro­posa que sigui per­ma­nent­ment fis­ca­lit­zat per l'estat ambi­en­tal del ter­ri­tori.

En el Preàmbul de la Cons­ti­tució es fa referència als valors ètics que recull la Carta de la Terra apro­vada a la seu de la Unesco de París el 14 de març del 2000 i pre­sen­tada inter­na­ci­o­nal­ment a La Haia el 29 de juny del mateix any. També en el preàmbul es con­si­dera res­pec­tar el prin­cipi de pre­caució o “prin­cipi d'inno­vació res­pon­sa­ble”, que té com a objec­tiu un desen­vo­lu­pa­ment econòmic eficaç, refle­xiu i pon­de­rat davant els ris­cos ambi­en­tals i que en cap cas ha d'esde­ve­nir un prin­cipi d'immo­bi­lisme o inacció.

En els arti­cles de la pro­posta de Cons­tituïm.​cat rela­tius al dret als béns comuns natu­rals, es defensa el dret de les per­so­nes a l'aire, al sòl i al subsòl; a fer un ús res­pon­sa­ble dels béns comuns per no pro­vo­car la degra­dació de la bios­fera i no per­ju­di­car la seva rege­ne­ració; a tenir el dret de cap­tar, trans­for­mar i usar l'ener­gia con­tin­guda en els flu­xos biosfèrics i litosfèrics per tal de gau­dir d'una vida plena i salu­da­ble; a fer que els danys a l'equi­li­bri ecològic com­por­tin la seva repa­ració i rege­ne­ració per part dels que en siguin res­pon­sa­bles. Els que hem col·labo­rat en aquesta redacció, alguns vin­cu­lats a la sec­to­rial 3E (eco­lo­gia, ener­gia i entorn) de l'ANC, hem valo­rat que una cons­ti­tució del segle XXI que incor­pora aquests drets s'avança al que, fruit de les dinàmiques que com­por­tarà la lluita con­tra el canvi climàtic, esde­vindrà una acció jurídica mun­dial: la cre­ació d'un tri­bu­nal penal inter­na­ci­o­nal del medi ambi­ent que tin­gui com­petències en matèria d'eco­ci­dis; un fis­cal inter­na­ci­o­nal espe­ci­a­lit­zat, i l'esta­bli­ment d'un fons inter­na­ci­o­nal d'indem­nit­zació ambi­en­tal i de sani­tat pública.

La nos­tra Cons­ti­tució pot ser pio­nera en la uni­ver­sa­lit­zació del dret als béns comuns natu­rals i al de les per­so­nes a viure en un entorn ecològica­ment salu­da­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia