Opinió

L'aixeta dels diners

S'ha acabat, doncs, una època en què el cost del diner era pràcticament de zero cost per als crèdits

Final­ment, la Sra. Yellen, pre­si­denta de la Reserva Fede­ral dels EUA, va tirar enda­vant el seu propòsit d'apu­jar el tipus d'interès del dòlar. Amb molts estira-i-arron­ses i després de mesos de vacil·lació i d'estudi de les pos­si­bles con­seqüències, el dime­cres pre­fi­xat, es va optar per una actu­ació d'abast limi­tat que per­meti ana­lit­zar les con­seqüències sobre una xifra petita i fàcil de con­tro­lar en cas que s'apre­ci­es­sin efec­tes no desit­jats. La situ­ació era demos­tra­tiva del fet que l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana s'havia recu­pe­rat d'una manera apre­ci­a­ble, per si sola, pel que fa als efec­tes de la recessió del 2008. Ara el que toca, doncs, és esbri­nar si la represa con­ti­nuarà, perquè les cir­cumstàncies recla­men una millora en la gestió del capi­tal i del tre­ball de les empre­ses, tot i que estadísti­ca­ment la pro­duc­ti­vi­tat no ha millo­rant durant l'últim decenni. Durant els anys noranta va créixer un 2,2%, un 2,6% en el període 2000-2007. Una expli­cació seria segons els eco­no­mis­tes de dre­tes la inter­venció del govern. Una de suple­mentària seria la len­ti­tud de la tra­ducció estadística dels can­vis. En tot cas, segu­ra­ment es pot afir­mar que els tipus d'interès no són els cul­pa­bles. És per això que tot­hom està pen­dent de les deci­si­ons ante­ri­ors de la Reserva Fede­ral.

Com a teló de fons el país ha expe­ri­men­tat una reducció de la classe mit­jana que ja s'ha reduït al 50% de la població men­tre creix el nom­bre de rics en una soci­e­tat cada cop més desi­gual, i això és causa d'una còlera social i una gran indig­nació de la soferta classe mit­jana. En rea­li­tat aquest procés ens ha con­duit al fet que un 1% de la població con­troli el 99% de la riquesa. Es tracta dels que gua­nyen més de 123.608 dòlars anu­als. En el fons és com un peix que es mos­sega la cua pel que fa als lli­gams dels mer­cats amb els bancs cen­trals. És per això que, després d'aquesta pri­mera suca-mulla, es pro­nos­tica una pujada fins a tipus d'interès del 33% el mes de març. Hi ha, però, un canvi de cicle que sig­ni­fica un paper d'estímul per part del Banc Cen­tral Euro­peu a fi d'evi­tar una deflació. És així que l'euro ha fre­nat la seva pujada amb relació al dòlar. Hi ha, però, divisió d'opi­ni­ons sobre l'encert o no de la puja d'uns 25 punts bàsics per part de la Reserva Fede­ral. L'ofi­cina de Recerca Finan­cera dels EUA, p. ex., va publi­car un informe sobre les finan­ces dels EUA que va pas­sar una mica des­a­per­ce­but, tot i que adver­tia un risc dels anys de tipus d'interès bai­xos. La con­clusió era vigi­lar la dis­torsió, una res­pon­sa­bi­li­tat que recau en la Sra. Yellen. Un altre avís ha estat el del Banc de Paga­ments Inter­na­ci­o­nals a pri­mers de desem­bre sobre el fet que el deute dels països emer­gents ha cres­cut de manera ben sig­ni­fi­ca­tiva. Cosa que podria pro­vo­car insolvències en cadena. Estem pas­sant, doncs, la maroma com a con­seqüència d'haver man­tin­gut el diner arti­fi­ci­al­ment tan barat i durant tant de temps. L'expre­si­dent de la Reserva Ben Ber­nake recor­dava fa poc temps que la política finan­cera té una gran influència en matèria d'inflació de preus i d'atur labo­ral. De totes mane­res, la qüestió és deli­cada, perquè l'avís del pro­blema podria aug­men­tar les expec­ta­ti­ves infla­cionàries. Hau­rem d'espe­rar, per tant, al mes de març en un mer­cat que apos­tarà segu­ra­ment per una velo­ci­tat més gra­dual. Tin­drem, doncs, un estira-i-arronsa tot vigi­lant que la pujada del dòlar no tras­balsi el ritme gra­dual. S'ha aca­bat, doncs, una època en què el cost del diner era pràcti­ca­ment de zero cost per als crèdits. De totes mane­res, una política cre­ditícia més rígida podria afec­tar els països en desen­vo­lu­pa­ment. I evi­dent­ment les dimen­si­ons del deute poden ser pro­hi­bi­ti­ves. Tant de bo la pre­si­denta Yellen l'encerti, perquè l'endeu­ta­ment dels països emer­gents pot ser del 100% del PIB (nivell que és el vigent a Espa­nya) i als emer­gents no els convé una marea baixa amb recessió de l'afluència de diner. Tant de bo que la Reserva Fede­ral l'encerti en bene­fici de tots. Veiem, doncs, que una petita modi­fi­cació de la política monetària pot tenir un valor històric com a pri­mera excepció en 10 anys de tra­jectòria sense alte­ra­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia