Increïble...

La pri­mera cosa increïble és que després d'obte­nir quasi dos mili­ons de vots i majo­ria abso­luta al Par­la­ment amb 72 dipu­tats, a hores d'ara encara no tin­guem ni pre­si­dent, ni govern ni res de sem­blant. Ningú a casa nos­tra ni a fora ho pot enten­dre. Fer un país nou, just i net és molt difícil, però no poder ni començar a cons­truir-lo és absurd i està fora de lloc.

La segona rea­li­tat incom­pren­si­ble és el resul­tat de l'assem­blea de la CUP a Saba­dell, en què s'havia de resol­dre si s'inves­tia Mas. El resul­tat en empat matemàtic de 1.515 a favor i 1.515 en con­tra és abso­lu­ta­ment incom­pren­si­ble.

Algú es creu aquest resul­tat? Què va pas­sar, doncs? La hipòtesi més ver­sem­blant seria que la diferència de vots a favor i en con­tra va ser tan minsa que no es varen atre­vir a donar el resul­tat real. No sabem si els 3, 7 o 12 vots de diferència eren a favor o en con­tra de Mas. Davant el perill de tren­car l'orga­nit­zació, devien acor­dar que no havia gua­nyat cap tendència. D'aquesta manera, tots con­tents. O tots empre­nyats, però sense tren­car el movi­ment cupaire.

És molt difícil enten­dre que una orga­nit­zació tan assem­bleària com la CUP, davant els resul­tats, no pro­posés allà mateix una nova votació per des­em­pa­tar. Hau­ria estat molt sen­zill. Un par­ti­dari del sí i un del no expo­sen les seves raons i tot seguit, nova votació. Hau­ria sor­tit també un empat? Vés a saber, però en tot cas hau­ria que­dat tot molt més clar així que no pas ajor­nant la decisió pel dia 3 de gener en un con­sell polític. Ells, que cri­ti­quen que les deci­si­ons es pren­guin en una taula, i tenen raó, ara resulta que també ho fan. Va ser una taula més gran (unes setanta per­so­nes) però va ser el nucli diri­gent, com passa en tots els par­tits, qui va pren­dre la decisió final.

El que és una absur­di­tat com una casa de pagès és que els dipu­tats, ele­gits amb més de 335.000 vots, no puguin ni par­lar ni votar a les assem­blees. Algú ho pot enten­dre? Qui­nes nor­mes són aques­tes? Quina dinàmica és aque­lla en què els nego­ci­a­dors que s'han pas­sat tres mesos par­lant, per­fi­lant una sèrie de qüesti­ons amb Junts pel Sí, que diver­ses de les pro­pos­tes cupai­res han estat assu­mi­des per Junts pel Sí, no puguin expo­sar cap infor­mació de l'estat de la situ­ació?

Quina repre­sen­tació popu­lar pot ser millor que aque­lla que ha estat vali­dada pels vots? Els tres mil mili­tants i sim­pa­tit­zats de la CUP no poden saber el que pen­sen i opi­nen els seus dipu­tats? El món al revés.

Tenint pre­sent aquest sis­tema assem­ble­ari, el que ja resulta molt incom­pren­si­ble és que un grup i una orga­nit­zació que es diu radi­cal­ment assem­bleària i que té uns repre­sen­tants que no poden deci­dir res si no passa pel sedàs de les assem­blees, par­ti­cipi en les ins­ti­tu­ci­ons que són bàsica­ment repre­sen­ta­ti­ves del vot popu­lar i que tenen la seva màxima expressió en el Par­la­ment. La democràcia par­la­mentària té les seves regles i és molt difícil par­ti­ci­par-hi si aques­tes regles no són accep­ta­des. La CUP, pel que es veu, no va per aquest camí. Ens podem pre­gun­tar què hi fa una orga­nit­zació així en una democràcia par­la­mentària?

Per aca­bar, també es fa molt i molt difícil enten­dre que la CUP ens ama­gui el ver­da­der pro­blema que tenen dins de l'orga­nit­zació. El dilema no és tant (que també) inves­tir Mas o no. La divisió de la CUP és bàsica­ment entre els que pri­mer volen fer la revo­lució social i després la inde­pendència, i els que opi­nen que és millor pri­mer tenir la inde­pendència per dis­po­sar dels mit­jans per fer la revo­lució social. Aquest és el gran dilema de la CUP. La inves­ti­dura de Mas és una excusa.

Ara mateix, però, la CUP ja no té interès. Ara volem saber si els que tenen seny, per edat, sapiència i gràcia, fan allò que els cupai­res no han fet: un pas per seguir al camí de la república cata­lana on ja som.