Opinió

LA GALERIA

Fresses i fresses

La perifèria de Girona no està gens pensada per amortir el soroll del trànsit

La fressa més ale­gre i soro­llosa de l'any la pro­voca la mai­nada al llarg del període que va de l'arri­bada dels pat­ges de ses Majes­tats i el car­ter reial la set­mana ante­rior a la nit més màgica de totes les nits que es fan i es des­fan, de sols­tici a sols­tici, pas­sant pels equi­noc­cis res­pec­tius. Pas­sem de la fressa seca i rotunda dels tocs con­tun­dents damunt l'esquena del tió, la nit de Nadal, de la bas­to­nada fue­tada sobre la soca prèvia a la pri­mera cagada de regals, al bro­git infan­til (i no tant) de la ben­vin­guda dels tres Reis de l'Ori­ent als nos­tres car­rers i pla­ces sumada al frus-frus del paper de cel·lofana desem­bo­li­cant-se ner­vi­o­sa­ment i la cridòria esbo­jar­rada de sor­presa, d'incre­du­li­tat, de l'era el que jo volia de tots (mai­nada i adults) davant la nova tanda de paquets i paque­tets bai­xats del cel per art de pura màgia i vida. Aquesta és la fressa de la qual ningú no pot esca­par-se, ni ganes! Una altra cosa és la fressa quo­ti­di­ana, la que no és cap sor­presa, amb què con­vi­vim pel sol fet de ser conveïns d'un con­tinu urbà com és l'àrea metro­po­li­tana del Gironès o veïns d'una ciu­tat com Girona, gens pen­sada –i penso en la perifèria– per amor­tir al màxim el soroll del trànsit rodat. Publi­cava El Punt Avui un mapa de soroll de la capi­tal, ela­bo­rat per l'Ajun­ta­ment, on es des­ta­cava que els “punts més ver­mells” d'aquest estudi acústic cor­res­po­nen als grans eixos via­ris de la Gran Via, el car­rer de Bar­ce­lona i la fron­tissa del riu Güell i l'avin­guda Tar­ra­de­llas... S'anun­ci­ava, per part de la regi­do­ria de Sos­te­ni­bi­li­tat, tot un seguit de mesu­res i en una sola frase emprava els mots talismà i fra­ses crossa d'aquest inici de segle: tre­ball con­sen­suat, trans­ver­sal, sos­te­ni­bi­li­tat, urba­nisme, mobi­li­tat, rebai­xar, vehi­cle pri­vat, trans­ports públic, pas­se­jar, anar amb bici...

El que més em va seduir del trànsit que fa enver­me­llir Girona, al repor­tatge, és la xifra res­sal­tada de 78 deci­bels com el valor més alt de les mesu­res detec­ta­des al pla del Ter el pas­sat desem­bre de 2015 a la fron­tissa del Güell... Gai­rebé coin­ci­deix (tipus assem­blea de Saba­dell) amb la mesura rea­lit­zada el 2002, en l'estudi diri­git pel Dr. Josep Arnau del Grema-EPS/UdG sobre el soroll a Santa Eugènia de Ter encar­re­gat per l'asso­ci­ació de veïns d'aquest antic muni­cipi: 75,6 deci­bels al tram del pas­seig d'Olot i l'avin­guda Tar­ra­de­llas i 74,8 a l'esmen­tada fron­tissa del Güell! Ai!

L'estudi ínte­gre del Dr. Arnau i les reco­ma­na­ci­ons per rebai­xar aquests índexs de fressa rodada els podeu con­sul­tar, des de fa tretze anys, a Eldi­moni.com.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia