L'aspirant

Miro de saber com escu­llen els seus can­di­dats els par­tits polítics. Alguns dels requi­sits legals són d'allò més ele­men­tals: ser ciu­tadà del país i tenir l'edat mínima que cal per anar a votar. També s'acon­se­lla un “cert nivell d'edu­cació i d'apti­tud moral” que no sé com carai es mesura. Amb aquests supòsits, a les llis­tes elec­to­rals se n'han colat uns quants que han inflat el currículum o han por­tat doble vida; alguns han aca­bat diri­gint la Guàrdia Civil; d'altres, com­bi­nant la con­se­lle­ria amb el con­tra­ban. Home, obli­guin els aspi­rants a pas­sar per algun test psi­cològic com a mínim, i facin un segui­ment con­duc­tual. I que els can­di­dats com­plei­xin els requi­sits que s'exi­gei­xen als ciu­ta­dans, als autònoms i empre­ne­dors fets a l'eco­no­mia pro­duc­tiva, fins i tot, als fun­ci­o­na­ris sot­me­sos a l'ava­lu­ació regu­lada. A veure, recu­lem un moment a les dar­re­res elec­ci­ons gene­rals. Situem-nos a la llista de can­di­dats per C's que es pre­sen­ta­ven a Cata­lu­nya amb cara de “pre­pa­reu-vos perquè estem fent història i ens men­ja­rem el país amb pata­tes”. Conec un can­di­dat d'aquest par­tit, pro­fes­sor subs­ti­tut de fa poc temps i que s'ha dedi­cat a escriure i a crear un pro­jecte lite­rari on line. Durant la cam­pa­nya elec­to­ral va decla­rar a la premsa que havia entrat a la política perquè no vol que “es con­tinuï mani­pu­lant ideològica­ment els nos­tres fills i alum­nes a les esco­les”. Després de per­dre les elec­ci­ons, va tor­nar a les trin­xe­res per aco­mi­a­dar-se i es va excu­sar amb l'argu­ment: “Sóc novato i els peri­o­dis­tes han des­con­tex­tu­a­lit­zat les parau­les que vaig dir.” Diu que té aquesta con­vicció perquè un dia va veure uns joves amb este­la­des que es bara­lla­ven amb uns altres que eren espa­nyo­lis­tes. Com si els joves no pogues­sin pen­sar per ells matei­xos, sense que ningú els adoc­trini a les aules. Li vaig dir: estàs men­tint per jus­ti­fi­car la tesi d'un par­tit que vol­dria posar fi a la immersió lingüística en català. Em sem­bla per­fecte que facin més anglès, sem­pre que no es car­re­guin la llen­gua del país. I em va res­pon­dre: “No et sem­bla que és interes­sant per a un escrip­tor por­tar la contrària?” I jo: depèn, la qüestió és ser autèntic i defen­sar allò que creus de debò. Al final va reconèixer que no està d'acord amb alguns postu­lats del seu par­tit i no s'hi sent a gust. Fantàstic, noi, con­ti­nua així, tens bons models a l'abast. Bravo pels can­di­dats que volen rege­ne­rar la política i espe­ren la lote­ria d'un escó; és la manera que no canviï mai res. Ara més que mai, el nou país també espera una nova llei elec­to­ral, no sé si pen­ti­nada amb el ser­rell d'Anna Gabriel o amb l'art de rèplica del pre­si­dent Puig­de­mont. Sigui com sigui, que s'abordi bé.