Opinió

Tribuna

Arquitectura i nou país

“Esperem que la nostra Constitució republicana ajudi a impulsar una arquitectura coherent amb els valors de la Carta de la Terra

Feia 48 anys que no havia tor­nat a entrar a l'Escola Tècnica Supe­rior d'Arqui­tec­tura de Bar­ce­lona (ETSAB), des que el 1967, des­en­ci­sat, vaig aban­do­nar els estu­dis. No sen­tia satis­fets els ide­als que em varen moti­var a matri­cu­lar-m'hi el 1965; ide­als con­re­ats durant la meva ado­lescència i influïts pel pai­satge gar­rotxí i l'arqui­tec­tura popu­lar.

Hi vaig tor­nar amb una certa emoció, con­vi­dat per par­lar amb un màster en Estu­dis Avançats en Arqui­tec­tura diri­git per Esta­nis­lau Roca, direc­tor del Depar­ta­ment d'Urba­nisme i Orde­nació del Ter­ri­tori de la UPC. M'hi va acom­pa­nyar també l'amic Felip Pich -Agui­lera, un dels més des­ta­cats arqui­tec­tes bio­climàtics de Cata­lu­nya i amb qui vaig fer equip en el dis­seny del pro­jecte Espai Cous­teau-Pla­neta Oceà  que s'havia de cons­truir al port de Sant Feliu de Guíxols.

En Roca és un arqui­tecte molt sen­si­ble amb la pro­tecció de l'entorn i par­ti­dari de l'ecour­ba­nisme. Acaba de lide­rar un pro­jecte d'un gran parc urbà al cor de Xan­gai (Infras­truc­tu­ral Nature) que ha gua­nyat el segon premi de la Inter­na­ti­o­nal Stu­dent Urban Design Com­pe­ti­tion.

al màster, en el qual vaig par­lar dels prin­ci­pis ideològics de l'arqui­tec­tura bio­climàtica, s'hi varen ins­criure joves i entu­si­as­tes arqui­tec­tes lla­ti­no­a­me­ri­cans i es va orga­nit­zar dies abans de la Cimera del Clima de París (COP 21). Un dels objec­tius dels assis­tents va ser inter­ro­gar-se sobre si un sec­tor tan con­ta­mi­nant i mal­ver­sa­dor d'ener­gia com el de la cons­trucció podria refor­mar-se i esde­ve­nir un motor de l'eco­no­mia verda. L'arqui­tec­tura i l'urba­nisme són res­pon­sa­bles d'un 45% del con­sum energètic glo­bal i fins un 75% si hi afe­gim el con­sum dels movi­ments de per­so­nes i béns que s'hi des­ti­nen.

Pre­ci­sa­ment en la COP 21 es va fer esment del paper deci­siu que tindrà la reha­bi­li­tació dels edi­fi­cis antics i l'apli­cació de les orde­nan­ces solars  per la des­car­bo­nit­zació de l'actual model energètic incen­ti­vat per les per­ver­ses sub­ven­ci­ons als recur­sos fòssils.

L'arqui­tec­tura basada en l'ús de les ener­gies reno­va­bles, l'estalvi energètic, el baix impacte ambi­en­tal dels mate­ri­als i l'opti­mit­zació dels recur­sos natu­rals, no ha estat   una fita per als nos­tres arqui­tec­tes més famo­sos i mediàtics. Vàrem dei­xar per­dre les oca­si­ons dels Jocs Olímpics del 92 i del Fòrum Uni­ver­sal de les Cul­tu­res del 2004. Caldrà, però, rec­ti­fi­car.

Josep Lluís Sert, que va esde­ve­nir degà de la Facul­tat d'Arqui­tec­tura de la Uni­ver­si­tat de Har­vard (1953-69) i la per­so­na­li­tat més repre­sen­ta­tiva del GAT­PAC, ja va pro­po­sar, sense èxit, una càtedra d'Eco­lo­gia per rege­ne­rar l'ofici. M'ho va expli­car en una entre­vista: “Varen mani­fes­tar-me que des­co­nei­xien aquesta dis­ci­plina. En aquells anys els grans grups econòmics ame­ri­cans començaven a témer la cons­ci­en­ci­ació ecològica de les joves gene­ra­ci­ons  i l'impacte que podria tenir sobre l'arqui­tec­tura i l'urba­nisme […] Sóc par­ti­dari d'una teo­ria ecològica fomen­tada en una política demogràfica i d'una edu­cació en les esco­les, uni­ver­si­tats i mit­jans de comu­ni­cació.” (El Cor­reo Catalán, 31-X-1976).

La Carta d'Ate­nes de 1933 impul­sada per Sert i Le Cor­bu­sier, apro­vada a la clo­enda del IV Congrés d'Arqui­tec­tura Moderna, s'avançà a les posi­ci­ons de la moderna Carta Euro­pea d'Arqui­tec­tura Solar de 1996 i als prin­ci­pis ètics de la Carta de la Terra del 2000. La pro­posta glo­bal de les tres car­tes és la defensa d'una arqui­tec­tura que uneixi de forma cre­a­tiva els recur­sos natu­rals del lloc, la topo­gra­fia del con­junt, les dades econòmiques i les neces­si­tats sociològiques.

Ugo Sasso (1947-2009), el pre­si­dent de l'Ins­ti­tuto Nazi­o­nale de Bio­arc­hit­te­tura d'Itàlia, en un sim­posi inter­na­ci­o­nal orga­nit­zat per Una Sola Terra al Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània l'abril del 2004, va dir: “L'arqui­tec­tura ha esde­vin­gut un circ, un espec­ta­cle lamen­ta­ble. No es tracta de fer una arqui­tec­tura bonica pels lli­bres espe­ci­a­lit­zats i magnífica­ment edi­tats. Es tracta d'esta­blir una relació emo­ci­o­nal amb la casa on vivim. De fer una arqui­tec­tura cor­recta i justa, sor­tida d'un diàleg inter­dis­ci­pli­nari; que uti­litzi la presència del sol; que esta­bleixi una relació   amb el medi i amb l'home; que no sigui glo­ba­lit­za­dora ni uni­for­mit­za­dora.”

Espe­rem que el dret als béns comuns natu­rals i al medi ambi­ent que con­tin­gui la nos­tra Cons­ti­tució repu­bli­cana ajudi a impul­sar una arqui­tec­tura cohe­rent amb els valors de la Carta de la Terra. Una arqui­tec­tura i un urba­nisme per un nou país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia