Opinió

Mossegada a les costes

L'arranjament que s'està portant a terme de la carretera C-31 al pas pel parc del Garraf és una agressió que no respon a l'esperit del pla especial del Garraf pel que fa a la protecció, el respecte i la conservació del medi físic

De petit, en veure les per­so­nes adul­tes, solia pen­sar: “Quina gent més asse­nyada, seri­osa i res­pon­sa­ble.” Ja gran­det, m'adono que aque­lles vir­tuts que creia pròpies de l'ésser humà em cos­ten de tro­bar-les-hi. Vir­tuts que són necessàries a l'hora de por­tar a terme una acti­vi­tat, i obte­nir un resul­tat final digne; un pro­ducte final cor­recte, si més no. No és gens estrany que al pro­ducte final acon­se­guit per la nos­tra soci­e­tat, en mol­tes dis­ci­pli­nes, abundi en medi­o­cri­tat.

Si parem atenció al nos­tre entorn en el decurs d'una pas­se­jada per la ciu­tat, veu­rem espais públics, ele­ments urbans o edi­fi­cis. Atu­rem-nos, però en un parc, per exem­ple. En fer una mirada crítica, pri­me­ra­ment podríem qüesti­o­nar si la decisió política d'actuar a l'espai obser­vat ha estat opor­tuna o no. Perquè pro­ba­ble­ment allà on ara s'ha fet un parc ja hi havia una zona on, en el seu estat ori­gi­nal i per les seves pres­ta­ci­ons natu­rals, no calia fer res més que uns cami­nets i col·locar-hi uns quants bancs i pape­re­res: des­pesa inne­cessària. A con­ti­nu­ació valo­raríem el dis­seny del parc. És ben cert que el dis­seny ens empeny a la recerca, a l'evo­lució i a la moder­ni­tat. I Cata­lu­nya és un model reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment per la qua­li­tat de les actu­a­ci­ons que es por­ten a terme a l'espai públic. Però no és or tot el que lluu: sovint es pensa més en el rèdit, en el premi, en la noto­ri­e­tat que en la raó que fa néixer un pro­jecte. I quan la insolència atrapa l'autor i incon­tro­lat es deixa por­tar per la vani­tat i per la mania d'inven­tar línies i volums en lloc d'espla­iar-se en la sim­pli­ci­tat, el pro­jecte , acaba ocu­pant l'espai de manera irre­ve­rent. La veri­ta­ble vàlua del polític, del ges­tor o del pro­jec­tista es fa palesa a l'hora de con­tro­lar els interes­sos per­so­nals, les emo­ci­ons, el gest al lla­pis... Si no ho acon­se­gueix: des­pe­ses exces­si­ves en llocs ina­de­quats o aus­te­ri­tat on calia gas­tar; mar­bres per ter­ratzo, acer per ferro o a l'inrevés; ele­ments amb grui­xos tan prims que fan dub­tar de la seva esta­bi­li­tat... No es pot subs­ti­tuir la raci­o­na­li­tat, la sos­te­ni­bi­li­tat o la fun­ci­o­na­li­tat en cap actu­ació pen­sant en el bene­fici polític, econòmic o pres­tigi per­so­nal.

El parc del Gar­raf, per la seva pecu­liar geo­gra­fia, fauna i flora té caràcter d'Espai Natu­ral Pro­te­git. El parc està sotmès al “pla espe­cial de pro­tecció del medi físic i del pai­satge de l'espai natu­ral del Gar­raf”. Segons la memòria del pla, “l'objec­tiu bàsic [...] que ope­rarà com a norma inter­pre­ta­tiva gene­ral és l'esta­bli­ment d'un règim de pro­tecció i con­ser­vació del medi físic, el pai­satge, els sis­te­mes natu­rals i la diver­si­tat biològica de l'espai natu­ral del Gar­raf, com­pa­ti­ble amb l'apro­fi­ta­ment sos­te­ni­ble dels seus recur­sos i l'acti­vi­tat dels seus habi­tants, així com l'orde­nació de l'ús públic i el foment del conei­xe­ment i el res­pecte al medi, amb una atenció pre­fe­rent a l'edu­cació ambi­en­tal”.

Actu­al­ment s'està por­tant a terme l'arran­ja­ment de la car­re­tera C-31, al pas pel parc del Gar­raf (la famosa car­re­tera de les cos­tes del Gar­raf), con­sis­tent en la repa­ració del ferm, l'ade­quació de les zones d'apar­ca­ment i la cons­trucció d'una bar­rera de pro­tecció. Aquesta bar­rera, cone­guda com a New Jer­sey (igual a aque­lles mit­ja­nes que posen a les auto­vies), és de for­migó i d'1 metre d'alçària, i subs­ti­tu­eix l'antiga pro­tecció metàl·lica (ano­me­nada viona) supo­sa­da­ment amb dos propòsits: d'una banda, eli­mi­nar els per­fils de sub­jecció d'aquesta última, que tant mal poden fer als moto­ris­tes, i de l'altra, evi­tar pos­si­bles cai­gu­des al buit, tot en cas d'acci­dent. Doncs bé, és tal l'agressió a la natura que pro­voca aquesta bar­rera de for­migó que el pai­satge ha sofert una bana­lit­zació con­si­de­ra­ble en aquesta zona en per­dre l'ori­gi­na­li­tat que el carac­te­rit­zava. Cal supo­sar que s'ha por­tat a terme un estudi d'impacte i inte­gració pai­satgística. Però, amb quin cri­teri? Perquè és evi­dent que l'actu­ació por­tada a terme no res­pon a l'espe­rit del pla espe­cial del Gar­raf pel que fa a la pro­tecció, res­pecte i con­ser­vació del medi físic. Si la senya­lit­zació viària no era sufi­ci­ent o res­pec­tada, n'hi havia prou d'ade­quar-la o fer-la com­plir. I si, al cap­da­vall, era necessària una inter­venció, calia agre­dir el pai­satge com s'ha fet? No. Aquest és un exem­ple de “pro­ducte final” que posa en relleu la medi­o­cri­tat i manca de madu­resa que esmentàvem a l'inici. Una dolo­rosa mos­se­gada al parc del Gar­raf; una bar­rera de for­migó que ens amaga les seves cos­tes. Un pro­ducte final medi­o­cre i irre­ve­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia