Òmnium la Selva

Doncs au, ja tenim el pre­si­dent Mas a la pape­rera de la història. Després d'into­xi­car durant anys, l'Estat espa­nyol ha acon­se­guit escapçar per dalt la piràmide sobi­ra­nista. Ara toca ero­si­o­nar la base, i per això Òmnium comença a ser l'ase dels cops, mal­grat que es finança en un 95% amb la quota dels seus cin­quanta-cinc mil socis. Parèntesi: suposo que en aquest segon atac la CUP no s'hi posarà tan bé, entre altres coses perquè uns quants diri­gents seus hi tre­ba­llen com a tècnics i tam­poc no es tracta d'esco­pir al cel, oi? Bé, tanco el parèntesi. Mirin, no faré cap diti­rambe d'Òmnium. Des que ha començat el procés, ho he defen­sat en públic i en pri­vat; inter­na­ment –quan hi era– i exter­na­ment: crec que Òmnium havia d'haver man­tin­gut nítida­ment el per­fil de pro­mo­tora de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. Era indis­pen­sa­ble asse­gu­rar al país una rere­guarda per si van mal dades. Al cap­da­vall, per anar al xoc, ja hi havia l'ANC. Que­dava una tasca tan o més necessària: bai­xar la consciència cul­tu­ral i lingüística als nous sec­tors inde­pen­den­tis­tes tal com l'ANC hi ha fet bai­xar la consciència sobi­ra­nista. I la veri­tat és que fa mal d'ulls veure com escri­uen molts d'aquests (feliçment) con­ver­sos a les xar­xes i mal al cor cons­ta­tar, per exem­ple, la xifra de venda de lli­bres en català. D'altra banda, si ja som un 48% que vota inde­pendència, l'assistència a espec­ta­cles, les xifres de premsa en llen­gua cata­lana, tot això també hau­ria de moure's al vol­tant del 48%, oi? Doncs no. L'únic que ha anat com un coet ha estat la venda d'este­la­des. Per això saludo amb ale­gria que Òmnium la Selva potenciï les acti­vi­tats estric­ta­ment cul­tu­rals. Demà mateix surt un auto­car de far­ne­sencs cap a Bar­ce­lona per anar al TNC a veure-hi Maria Rosa, d'Àngel Gui­merà. I la set­mana que ve faran un bis perquè, oh, mira­cle, han pro­vo­cat un excés de demanda. M'informa el seu coor­di­na­dor, l'infa­ti­ga­ble Pere Bas­sols, que ja s'està tre­ba­llant en un cicle de pre­sen­ta­ci­ons d'artis­tes, expo­si­ci­ons iti­ne­rants i con­ferències. Música celes­tial, si extra­po­lem el feno­men: s'ima­gi­nen cin­quanta-cinc mil ciu­ta­dans mobi­lit­zats per­ma­nent­ment i cre­ant afecció en els camps de la llen­gua i la pro­ducció cul­tu­ral? Ja els podrien anar al dar­rere, amb un fla­biol –o una cor­neta– sonant, la UDEF, el CNI, el TS, el TC i la Il·lma. Sra. I.A.