El temps que fa

Fa tres mesos que no plou a la major part de Cata­lu­nya. El temps per­sis­tent­ment anti­ciclònic fa que en ple gener hàgim tin­gut tem­pe­ra­tu­res de pri­ma­vera. I els homes del temps de la tele no fan res més que dir-nos que aquest temps és molt avor­rit, més que res perquè ells vol­drien un temps dife­rent cada dia per poder fer més amè el seu xou infor­ma­tiu. El temps pot ser tan avor­rit com ens diuen, però aquest hivern tan poc hivern té con­seqüències. Els ocells can­ten com si fos la pri­ma­vera i els que es dedi­quen a les migra­ci­ons estan ben des­pis­tats. Només s'ha de mirar la capçada dels pins de qual­se­vol pineda del país i salta a la vista la plaga de pro­ces­sionària. També el que plan­ten els page­sos flo­reix abans, les colli­tes s'avan­cen i els mer­cats estan col·lap­sats de pro­ducció massa pri­me­renca. I segur que hi ha més con­seqüències.

Jo, que sóc afi­ci­o­nat a les metàfores, en trobo com els bole­tai­res sem­pre bolets. I veig en aquesta situ­ació climàtica un paral·lelisme amb la situ­ació política del país. Sem­bla que les tem­pes­tes han amai­nat sobre Cata­lu­nya, perquè des que a Espa­nya es van fer elec­ci­ons no hi ha manera que cap dels dos grans par­tits trobi la manera d'impo­sar el seu cri­teri com ho han fet al llarg de les cinc majo­ries abso­lu­tes (vint anys) que entre uns i altres han tin­gut. Amb govern pro­vi­si­o­nal i amb un pre­si­dent que, com que té una agenda tan buida, sem­bla que Cata­lu­nya pot estar més o menys tran­quil·la. Apa­rent­ment. En aquesta situ­ació d'anti­cicló polític ja hem vist actuar el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal com a braç polític del govern o aca­bem de veure com s'aparta un pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya per posar-n'hi un altre que ha fet mèrits evi­dents: de tots els aspi­rants, Jesús María Bar­ri­en­tos va fer el dis­curs més dur con­tra l'inde­pen­den­tisme i la Gene­ra­li­tat. Recor­dem que al TSJC hi ha el cas con­tra el pre­si­dent Mas i les con­se­lle­res Rigau i Ortega pel 9-N. No és casual ni gratuït el que passa al poder judi­cial encara que el poder polític esti­gui en fun­ci­ons. Encara que apa­rent­ment hi hagi calma política, la pro­ces­sionària con­tra el procés con­ti­nua repro­duint-se. I ja veuen que els que manen en el PSOE pre­fe­rei­xen posar la línia ver­me­lla del pacte amb els inde­pen­den­tis­tes que volen votar abans que amb el PP dels cor­rup­tes.

Què ens ve a dir la metàfora? Em penso que ens diu que la calma del des­go­vern a Espa­nya té efec­tes però que és millor que qual­se­vol govern pos­si­ble que facin. Que anem per feina. Que fem els mínims auto­no­mis­mes pos­si­bles i que fem inde­pen­den­tis­mes. Que el temps que podíem per­dre ja l'hem per­dut. I que si arri­bar al pacte que tenen ara JxSí i la CUP ens va ense­nyar alguna cosa, ara només es tracta de demos­trar que l'hem après.