Opinió

Tribuna

Temps de prudència

“Per a la democràcia espanyola, ha arribat l'hora de la veritat: aquella en què es veurà si té capacitat per regenerar-se

Gai­rebé han trans­cor­re­gut dos mesos des de les últi­mes elec­ci­ons gene­rals, i l'espec­ta­cle d'irres­pon­sa­bi­li­tat que estan brin­dant els par­tits con­vo­cats pel resul­tat a pro­ta­go­nit­zar la for­mació del futur govern és d'una obs­ce­ni­tat insu­por­ta­ble, a causa de la seva mani­festa volun­tat d'ante­po­sar els seus res­pec­tius interes­sos par­ti­da­ris per sobre dels interes­sos gene­rals dels ciu­ta­dans, amb el pre­text que ser­vei­xen així els interes­sos naci­o­nals. Una afir­mació que cada dia que passa és vista amb més escep­ti­cisme per bona part de la ciu­ta­da­nia, en espe­cial per aque­lla que ha supor­tat gai­rebé en exclu­siva els cos­tos de la crisi. Si s'afe­geix a això una desi­gual­tat crei­xent i una cor­rupció en auge, es corre un greu risc que una part de la soci­e­tat se senti exclosa i aposti per una opció liqui­da­ci­o­nista del sis­tema.

No ha succeït així a Espa­nya en les dar­re­res elec­ci­ons. La pro­testa s'ha cana­lit­zat a través de dos nous par­tits –Podem i Ciu­ta­dans–, que han ferit de mort el “tur­nisme” vigent fins ara i han asses­tat un dur cop al “caci­quisme orgànic” encar­nat per un par­tit hegemònic a cada comu­ni­tat autònoma. Aquest nou mapa polític no ha de ser vist com un pro­blema sinó com una mani­fes­tació de vita­li­tat del nos­tre sis­tema democràtic, que encara sem­bla dis­po­sar de for­ces sufi­ci­ents per rege­ne­rar-se. Això amb inde­pendència de la gestió que facin del seu èxit les cúpules diri­gents d'amb­dues for­ma­ci­ons, temp­tada l'una per un càlcul equi­dis­tant bonista de curt recor­re­gut, i pro­cliu l'altra a bar­re­jar una pre­tesa supe­ri­o­ri­tat moral pro­gres­sista amb l'arrogància intel·lec­tual carac­terística del pit­jor estil uni­ver­si­tari.

Ara bé, sense obli­dar les arre­la­des ins­ti­tu­ci­ons, recur­sos no menys­pre­a­bles i rao­na­bles expec­ta­ti­ves amb què compta Espa­nya, els seus pro­ble­mes són molts i greus: un atur insu­por­ta­ble, un deute exte­rior des­bo­cat, una cor­rupció crei­xent, una estruc­tura ter­ri­to­rial qüesti­o­nada i una forta erosió de l'Estat com a sis­tema jurídic, que pro­voca inse­gu­re­tat. Davant aquesta situ­ació, Espa­nya no pot per­me­tre's una vacança inde­fi­nida del poder exe­cu­tiu en mans d'un govern en fun­ci­ons. Els polítics han d'empren­dre amb urgència la tasca de for­mar govern, con­cer­tant les ali­an­ces que siguin necessàries. Per tant, cal tor­nar a les coses. Cal redac­tar pro­gra­mes. Cal par­lar amb espe­rit de concòrdia, amb volun­tat de pacte i amb pre­dis­po­sició transac­ci­o­nal. Cal cedir. Cal bus­car un arran­ja­ment. I cal fer-ho sense uti­lit­zar com a bar­rera les grans parau­les, els grans amors, els grans ide­als… i les grans men­ti­des.

Sobren les mur­ri­e­ries tàcti­ques elu­si­ves en espera del fracàs de l'altre per postu­lar-se un mateix. Sobren les exclu­si­ons apriorísti­ques de tota mena, sigui quina sigui la raó en què pre­ten­guin jus­ti­fi­car-se. Sobra qual­se­vol presa de posició arro­gant i pre­ma­tura, que més sem­bla bus­car el fracàs que cer­car una solució. Tant és així, que comença a esten­dre's la con­vicció que un parell de for­ces polítiques de dife­rent signe han apos­tat ja de forma irre­ver­si­ble per pro­vo­car una nova con­vo­catòria elec­to­ral. Però, tal com adver­tei­xen els ana­lis­tes, unes elec­ci­ons anti­ci­pa­des no acla­ri­rien el pano­rama polític ni, per tant, faci­li­ta­rien la for­mació de nou govern. Els últims son­de­jos així ho acre­di­ten.

Per a la democràcia espa­nyola, ha arri­bat l'hora de la veri­tat: aque­lla en què es veurà si té capa­ci­tat per rege­ne­rar-se o bé s'agos­te­jarà per la impotència i el sen­tit patri­mo­nial del poder d'uns; pel sec­ta­risme, la supèrbia i la pre­ci­pi­tació d'altres; i per la imprudència de tots. La prudència passa avui per garan­tir la gover­na­bi­li­tat d'Espa­nya, afron­tar els grans pro­ble­mes enun­ci­ats, empren­dre les refor­mes pre­ci­ses i recu­pe­rar el con­trol i la trans­parència que difi­cul­tin la cor­rupció.

Per això els ciu­ta­dans han de seguir amb molta i pun­tual atenció l'evo­lució dels esde­ve­ni­ments, per saber quins par­tits han actuat en funció exclu­siva de la lluita pel poder i cas­ti­gar-los en les pro­pe­res elec­ci­ons, si és que aques­tes arri­ben lamen­ta­ble­ment a cele­brar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia