Rosselló, el que ha de quedar

El 29 de gener pas­sat tot­hom que­dava atònit davant d'unes imat­ges que cos­tava creure que fos­sin rea­li­tat: en un poble pro­per, al nos­tre Ros­selló, el cam­pa­nar havia cai­gut, i no era una broma. Les xar­xes soci­als van escam­par la tragèdia a una velo­ci­tat increïble, i el debat i la polèmica esta­ven ser­vits. Imme­di­a­ta­ment es va par­lar de si calia ender­ro­car tot el tem­ple, amb una natu­ra­li­tat que, si més no, sob­tava.

Des del Cen­tre d'Estu­dis Comar­cals del Segrià volem mos­trar la nos­tra pre­o­cu­pació res­pecte als rumors sobre el futur de l'església de Ros­selló. Des del cen­tre sem­pre hem apos­tat per la con­ser­vació del patri­moni comar­cal, mate­rial i imma­te­rial, per donar-lo a conèixer i per donar-li valor. És una manera de bus­car la nos­tra iden­ti­tat, una iden­ti­tat de la qual for­men part els edi­fi­cis històrics.

Molts cops la pro­xi­mi­tat i la quo­ti­di­a­ni­tat no ens fan apre­ciar el nos­tre patri­moni. Ens emba­da­lim mirant els tre­sors dels altres sense valo­rar el que tenim a casa. L'església de Sant Pere de Ros­selló data de mit­jan segle XVIII, i és d'estil mar­ca­da­ment bar­roc. No és un edi­fici qual­se­vol, és un símbol d'una època, d'un moment con­cret de la nos­tra història, d'expansió i desen­vo­lu­pa­ment, en què es va for­jar la Cata­lu­nya actual. No “només” és una església, sinó que és tot un símbol d'un poble i, per extensió, d'una part de la comarca.

A més a més, fou decla­rada bé cul­tu­ral d'interès local l'any 2011, per la qual cosa, tenint en compte el poc patri­moni que tenim i sem­pre que els mit­jans ho per­me­tin, es fa necessària la seva con­ser­vació. El que ha succeït no deixa de ser un exem­ple del que passa massa sovint. A vega­des les guer­res, d'altres la desídia, la ignorància o l'espe­cu­lació han pro­vo­cat la des­a­pa­rició de gran part del nos­tre patri­moni històric. Després ens lamen­tem, quan ja és massa tard. La nos­tra posició és clara: hem d'inten­tar actuar quan toca, abans que pas­sin desgràcies com les de Ros­selló. Inver­tir en patri­moni és inver­tir en futur, és un lle­gat que hem rebut i que hem de con­ser­var i millo­rar per poder gau­dir-ne demà i trans­me­tre'l a les gene­ra­ci­ons futu­res.

Veiem amb pre­o­cu­pació l'aposta que alguns sec­tors fan per la demo­lició de l'edi­fici, com si es tractés d'una casa amb poc valor. Ben segur que els tècnics han de dir-hi la seua, però l'ampu­tació d'un mem­bre no jus­ti­fi­ca­ria el sacri­fici de tot el cos. És per això que des del cen­tre apos­tem per la con­ser­vació de l'edi­fici amb les actu­a­ci­ons que cal­guin o es puguin fer, però en cap cas la demo­lició ha de ser l'opció.