Els herois i el seu temps

Trans­gre­dir l'espai i el temps i els mites com El Cid. Així va començar la segona tem­po­rada d'El minis­te­rio del tiempo, que TVE va estre­nar dilluns. Sèrie d'aven­tu­res, de ciència-ficció, poseu-li l'adjec­tiu que vul­gueu, però és una de les poques fic­ci­ons espa­nyo­les que surt d'un enco­ti­lla­ment nar­ra­tiu i de gènere, i alhora entreté però reque­reix un espec­ta­dor atent. El Cid de les clas­ses de lite­ra­tura, el de l'estàtua de Bur­gos o la lle­genda cons­truïda en la gri­sor del fran­quisme, tant se val qui era en rea­li­tat; surt als lli­bres, però la història li per­tany? És el que pre­dica una sèrie que vin­dica els herois del seu temps: no aquells grans noms pels quals hi ha estàtues a les pla­ces sinó els que sem­pre hi ha al dar­rere, que no figu­ren, però que sense ells no hi hau­ria història.