Turbulències que ens envolten

Si fem una repas­sada a l'horitzó de l'eco­no­mia mun­dial veu­rem núvols, tur­bulències o incògni­tes per tot arreu. Ja no es tracta única­ment del preu del petroli, l'alen­ti­ment de la Xina o la crisi dels països emer­gents. Ara són tan­tes les qüesti­ons que, pel seu nom­bre o diver­si­tat, arri­ben a des­con­cer­tar-nos abans que ens afec­tin direc­ta­ment. Sense anar més lluny, Angla­terra ens plan­teja una Europa de dues velo­ci­tats tant si pros­pera el Bre­xit com si Came­ron obté un règim que con­ju­gui la per­manència a la UE amb un sis­tema de ves­tit a mida de país acos­tu­mat a no apli­car ni el sis­tema mètric deci­mal per que­dar-se en iar­des, pol­za­des i milles o con­duir per l'esquerra. Amb un referèndum que comença a pre­o­cu­par mol­tes empre­ses o a reno­var els obs­ta­cles a una ter­cera temp­ta­tiva de com­bi­nar els mer­cats de capi­tals de la Gran Bre­ta­nya i Ale­ma­nya, en una fusió entre iguals tot i que la borsa germànica repre­sen­ta­ria el 64% del total. En tot cas, el Bre­xit podria ser per­ju­di­cial per a l'ester­lina, però sobre­tot per a l'euro, que viu en una decre­pi­tud econòmica, una inflació pre­o­cu­pant i una crisi d'immi­gració de refu­gi­ats acla­pa­ra­dora. La pre­o­cu­pació exis­tirà encara que gua­nyi el sí a la per­manència atès que, a par­tir de la con­sulta, tot­hom recla­ma­ria un tracte espe­cial. Recor­din aque­lla dita que la boira d'Angla­terra impe­dia nave­gar al pas de Calais i el The Times va publi­car en por­tada que el con­ti­nent estava aïllat.

De fet, l'euro ja ha per­dut un 1% aquesta set­mana i no s'inter­preta que això millori la com­pe­ti­ti­vi­tat de les expor­ta­ci­ons, sinó com una pos­si­ble pèrdua de con­fiança que es pre­senta en un mal moment. D'entrada, els sau­di­tes decla­ren que no per­me­tran una reta­llada de la pro­ducció de petroli i que, en rea­li­tat, els qui han de reta­llar la pro­ducció són els que explo­ten el shale o les sor­res del Canadà, és a dir, els que tenen cos­tos més alts. Altra­ment els pro­duc­tors més com­pe­ti­tius que­da­rien pena­lit­zats i repre­sen­ta­rien una sub­venció oculta per a més d'un milió de bar­rils dia­ris. S'ha obser­vat, doncs, com a reacció una recu­pe­ració de l'or, entès com a paradís, amb una puja de 16 dòlars l'unça, men­tre que el dòlar bai­xarà un 0,7% en relació amb el ien i l'índex de con­fiança dels con­su­mi­dors EUA bai­xava al 92,2%. De totes mane­res, el mer­cat de tre­ball passa per un moment favo­ra­ble i podria con­tri­buir a res­ta­blir la con­fiança si les con­di­ci­ons finan­ce­res s'esta­bi­lit­zes­sin. Després de les set­ma­nes d'agi­tació, els preus dels bons de banca amb més risc, que són els con­tin­gents con­ver­ti­bles (cocos), han dei­xat de caure, cosa que evita la neces­si­tat de res­cat esta­tal. Caldrà, per tant, anar acla­rint els actius i dife­ren­ci­ant els bons dels actius de capi­tal i cupons. I està per veure si això con­duirà a un cost més alt o una recom­pensa dels que l'encer­tin i gosin fer l'aposta.

La pos­si­bi­li­tat de ‘Bre­xit' va cau­sar dilluns pas­sat una bai­xada del 2% de l'ester­lina i és pro­ba­ble que la vola­ti­li­tat s'allar­gui fins al referèndum del mes de juny, que si acaba en rup­tura podria cau­sar una deva­lu­ació d'entre un 15% i un 20%. Val a dir que pot­ser la por guarda la vinya millor que no pas el Banc Cen­tral. Tan­ma­teix, la City de Lon­dres pot estar inqui­eta encara que els temors puguin ser tan infun­dats com ho van ser els del 1999, quan el Regne Unit va optar per que­dar-se fora de l'euro. De moment, cen­te­nars d'empre­ses s'han pro­nun­ciat con­tra la per­manència a Lon­dres en cas que es voti a favor d'aban­do­nar la UE. Espe­ci­al­ment ho farien les grans asse­gu­ra­do­res, que van començar quan Lloyds al s. XVII va ence­tar l'acti­vi­tat, cen­trada prin­ci­pal­ment en l'asse­gu­rança del trans­port marítim. En aquest sen­tit, amb la cai­guda del mur de Berlín i la implan­tació del teló d'acer es va pen­sar que el capi­ta­lisme havia tri­om­fat com els mer­cats lliu­res s'impo­sen a la pla­ni­fi­cació cen­tral. Es deia que Hayek s'havia impo­sat a Marx i Fukuyama va pro­cla­mar el final de la història. Però la rea­li­tat era una altra sense cap deter­mi­nisme històric, cosa que fa que el mer­cat lliure quedi sotmès al prin­cipi que allò que és massa gran per fer fallida vul­neri la idea del mer­cat lliure. Podem rene­gar, doncs, de les finan­ces glo­bals, però tots som còmpli­ces del sis­tema. És amb aquest rere­fons que comença a Xan­gai la reunió del G-20 amb els minis­tres de Finan­ces i gover­na­dors de bancs cen­trals dels països més avançats i les prin­ci­pals eco­no­mies emer­gents. L'FMI, amb una direc­tora que recu­pera lide­ratge a pesar de l'afer de favors a Ber­nard Tapie, demana acci­ons mul­ti­la­te­rals per impul­sar el crei­xe­ment i con­tra­res­tar qual­se­vol risc en aquest moment crític.