La gran biblioteca (1)

L'edi­fici de la nova bibli­o­teca del car­rer Emili Gra­hit de Girona, de la Red de Bibli­o­te­cas Públi­cas del Estado, cedida a la Gene­ra­li­tat, generós aixo­pluc dels inci­pi­ents lite­rats, novells escrip­tors i joves poe­tes i meta de la recerca de mots indis­ci­pli­nats, resis­tents a sor­tir a la llum, és la casa per tot viure de la cul­tura cata­lana i un piset per viure-hi una mos­tra de les cul­tu­res veïnes, les quals no menys­te­nim en abso­lut, però s'ha de reconèixer que, dels ava­tars cul­tu­rals, cadascú s'ha de cui­dar dels seus.

A Girona, el nou edi­fici del car­rer Emili Gra­hit ha interes­sat. És un edi­fici de mides res­pec­ta­bles –7.121 m² de cons­trucció–, mena de gran capsa de saba­tes de luxe, d'acer, alu­mini, vidre, pre­fa­bri­cats de plàstic dur i el tra­di­ci­o­nal for­migó, pare i paràs de la cons­trucció actual. És un edi­fici sor­pre­nent per la seva enga­nyosa sim­pli­ci­tat exte­rior i l'orde­nada, gene­rosa i còmoda dis­tri­bució inte­rior, en què els visi­tants con­su­mi­dors habi­tu­als tro­ben el que bus­quen i acce­dei­xen al que neces­si­ten en un moment. Les noies de la recepció veuen amb rapi­desa els dub­to­sos pri­me­rencs i els inqui­rei­xen amb un som­riure que calma els neguits dels novells. No hi ha con­ver­ses perquè no hi ha temps. La xifra mit­jana diària d'usu­a­ris, visi­tes pro­fes­si­o­nals, assis­tents a con­ferències, xer­ra­des d'autors, cinema i una llarga relació, és de 1.700 per­so­nes.

No és pos­si­ble una crítica com­pa­ra­tiva. A Emili Gra­hit, com­pa­rar no és pos­si­ble i a la resta, menys. L'edi­fici pre­su­meix de sim­pli­ci­tat, d'emplaçament i d'elegància. D'altra banda, dir que veient-lo s'ende­vina que és una bibli­o­teca de toc actual, pre­pa­rada per ser auto­su­fi­ci­ent com a tal per a les comar­ques giro­ni­nes i dotada per a pre­sen­ta­ci­ons edi­to­ri­als de nove­tats, con­ferències, cur­sets inten­sius empre­sa­ri­als, pràcti­ques rela­ci­o­nats amb la cul­tura científica, etc., etc., no és cert que s'ende­vini. Si s'ha fet la pre­gunta als transeünts, amb res­pecte al destí de l'edi­fici, estic segur que ben pocs, o cap, no l'hau­rien encer­tada com a “bibli­o­teca”. És con­ve­ni­ent que els pro­jec­tis­tes cone­guin les pecu­li­a­ri­tats que han de tenir les bibli­o­te­ques i que no hi poden fer vari­a­ci­ons impor­tants. Ara bé, pel que fa a l'aspecte exte­rior, poden donar-hi caràcter. No seria just aca­bar aquest pri­mer con­tacte de “La nova bibli­o­teca”, sense dir que la direc­tora Lur­des Reyes em rebé cor­di­al­ment i gene­rosa pel que fa a la infor­mació del cen­tre. Veterà de con­tac­tes a tots nivells, parlà pels des­co­sits, una manera de con­ta­giar l'inter­lo­cu­tor. Dei­xem-ho amb empat. Tor­naré, direc­tora. Sols hem ence­tat el tema.