Barcelona, la torna de la torna

Vaig des­co­brir la figura de Sal­va­dor Puig Antich en els jovenívols anys d'uni­ver­si­tat mit­jançant el lli­bre La torna de la torna, que par­lava sobre ell però sobre­tot de les seves idees i el seu grup polític, el MIL. El sig­nava Car­lota Tolosa, que no era altre que el pseudònim que ama­gava un grup d'estu­di­ants diri­git per l'enyo­rat mes­tre de peri­o­dis­tes Ramon Bar­nils. Ahir, Bar­ce­lona va sal­dar un deute amb la figura de la dar­rera víctima assas­si­nada pel fran­quisme. Un home­natge que cal aplau­dir. El lli­bre res­pon a la idea que si a Sal­va­dor
el van matar per uns ide­als, la pri­mera cosa, la més justa, era conèixer-los i fer-los públics. Una plaça i un home­natge són un record impor­tant. I fer pale­ses les idees de justícia de Puig Antich és memòria.