Activisme digital

L'acti­visme a través de les xar­xes vir­tu­als està adqui­rint cada cop més pro­ta­go­nisme i influència. És una nova forma de com­promís que mereix ser estu­di­ada i que té unes dimen­si­ons glo­bals que trans­cen­dei­xen un espai con­cret. Els inter­nau­tes s'unei­xen per defen­sar una causa noble, es vin­cu­len entre si per pres­si­o­nar els poders fàctics amb la fina­li­tat de reei­xir en els seus propòsits.

L'adhesió a aques­tes cau­ses nobles no suposa un exces­siu esforç; però, en canvi, té un gran efecte en l'opinió pública, i la història recent demos­tra que és efi­ci­ent per pro­pi­ciar can­vis soci­als, polítics i econòmics. Hi ha empre­ses que, forçades per aques­tes cam­pa­nyes, es veuen obli­ga­des a reconèixer els seus errors, a can­viar els seus pro­duc­tes en el mer­cat, a modi­fi­car les seves cam­pa­nyes de màrque­ting.

L'emergència d'aquest acti­visme digi­tal és una clara expressió que la soci­e­tat civil està viva, és capaç d'exer­cir la crítica amb con­tundència i de plan­tar cara a les cor­po­ra­ci­ons mul­ti­na­ci­o­nals i als governs. És evi­dent que hi ha una ingent massa d'espec­ta­dors i de cri­ti­cai­res nave­gant per la xarxa que pas­sen de llarg i que no s'impli­quen en aquest acti­visme digi­tal, però seria un error qua­li­fi­car el nou espai vir­tual d'apàtic o indi­fe­rent, perquè també en la xarxa hi ha comu­ni­tats de con­su­mi­dors cons­ci­ents i d'acti­vis­tes digi­tals que es dei­xen la pell per fer rea­li­tat els seus som­nis.

En les últi­mes dècades, hem assis­tit a tot tipus de cam­pa­nyes digi­tals con­tra la fam al món, con­tra la injustícia social, a favor dels drets dels infants, dels drets dels ani­mals i en con­tra d'abu­sos ecològics. Mol­tes d'aques­tes cam­pa­nyes nei­xen per reacció. Es pro­du­eix un feno­men que lesi­ona drets bàsics i es dóna a conèixer pels mit­jans de comu­ni­cació social. Poste­ri­or­ment, s'ini­cia, per reacció, una cam­pana per denun­ciar-ho i per crear un estat d'opinió que tin­gui efec­tes polítics.

En aquest tipus d'acti­visme té un pes deci­siu la gestió de les emo­ci­ons. Si els cre­a­dors de la cam­pa­nya acon­se­guei­xen com­moure el cor de l'inter­nauta amb una imatge forta, cop­sarà la seva atenció i podrà des­per­tar en ell, fins i tot, el seu sen­tit de soli­da­ri­tat. Les imat­ges tenen molt poder en el camp de les emo­ci­ons. Per això, el domini icònic és deci­siu per crear un efecte de mas­ses.

L'inter­nauta pateix una satu­ració tan extrema d'imat­ges i de mis­sat­ges que, només si n'hi ha alguna capaç de tren­car les altres i de fer bate­gar el seu cor, capta el seu interès. El text no el sedu­eix. Exi­geix una llarga des­co­di­fi­cació i l'inter­nauta, en la soci­e­tat de l'acce­le­ració, no dis­posa de temps per lle­gir infor­mes d'Uni­cef, de la FAO o d'Intermón. Té capa­ci­tat, però, de sen­tir, de patir, d'expe­ri­men­tar pena, llàstima, fins i tot com­passió, però per des­per­tar aquesta colla d'emo­ci­ons cal que li arri­bin deter­mi­na­des imat­ges.

El pro­blema, però, és que per ser com­mo­gut neces­sita con­su­mir una imatge cada cop més vio­lenta i més cru­ent per des­per­tar-lo de la seva indi­ferència. La soli­da­ri­tat, però, no pot depen­dre de les emo­ci­ons, ni de les cam­pa­nyes de sen­si­bi­li­tat, perquè ales­ho­res és total­ment espúria i depen­dent. L'acti­visme, ja sigui pre­sen­cial o vir­tual, sola­ment asso­leix la majo­ria d'edat quan no va a remolc de les imat­ges, quan és refle­xiu, raci­o­nal i per­sis­tent.

S'ha escrit que el com­promís, tal com l'havien exer­cit les últi­mes gene­ra­ci­ons, és un valor líquid. De fet, patim una greu crisi de des­vin­cu­lació. El nom­bre de per­so­nes que s'impli­quen periòdica­ment en una orga­nit­zació és baix en relació amb altres països sem­blants a nosal­tres. El com­promís implica sem­pre donació de temps i de talent i garan­tir aquesta donació al llarg del temps és cer­ta­ment difícil.

Això no obs­tant, l'acti­visme digi­tal creix de pro­por­ci­ons i d'influència. L'inter­nauta és con­vi­dat a adhe­rir-se a cau­ses nobles. No cal que surti de casa, no cal que es mani­festi per una avin­guda, no cal que vagi tres cops a la set­mana a una enti­tat per fer una acció. Només cal que teclegi i doni suport explícit a una causa noble.

L'acti­visme digi­tal és potent i efi­ci­ent quan suma mol­tes per­so­nes, quan és capaç de fer con­ver­gir inter­nau­tes d'arreu del món per sos­te­nir una mateixa causa. Aquest acti­visme, però, per asso­lir la seva majo­ria d'edat, també ha d'inso­no­rit­zar-se i per­sis­tir en la lluita; perquè, si va a remolc de les imat­ges, es dis­persa i papa­llo­neja d'una causa a l'altra sense fer-ne un segui­ment fidel en el temps.