Desitjada

Fa tres anys, una jove vila­no­vina ano­me­nada Desirée Bela-Lobedde va pen­jar un parell de vídeos a You­Tube en què, d'una manera amena i desim­bolta, explica diver­sos casos de dis­cri­mi­nació que ella ha patit en per­sona. El resul­tat n'ha estat una allau de comen­ta­ris en què se li suposa tota mena de tares a causa del seu feno­tip no euro­peu (també hi ha mis­sat­ges de suport). Més intri­gants són els comen­ta­ris­tes que, sense tras­puar odi, diuen que no pot ser espa­nyola tot i haver nas­cut a l'Estat espa­nyol, perquè no té “ras­gos españoles” [sic]. Què cal­dria que fes, la Desirée, perquè en tin­gui? Blan­que­jar la pell fins que sem­bli mera­ment bron­ze­jada? Men­jar entre­pans de cala­mars? Quants espa­nyols cre­uen que els “ras­gos” són més impor­tants que el lloc de nai­xe­ment a l'hora de deter­mi­nar la naci­o­na­li­tat d'algú?
(I quants cata­lans?). Ara bé, per repul­sius que hagin estat els insults a You­Tube, només cal ima­gi­nar els que la Desirée hau­ria rebut si hagués fet els vídeos en català (que parla per­fec­ta­ment). Sens dubte, hau­rien estat tan forts com els que acaba de rebre en Gabriel Rufián, que ha estat qua­li­fi­cat (per l'ABC, El Con­fi­den­cial...) de sub­nor­mal d'ulls amet­llats que s'assem­bla alhora a Mus­so­lini, Kim Jong-un i
a un fanàtic d'EI, jus­ta­ment perquè ell sí que té “ras­gos españoles” però afirma que és un català que vol mar­xar d'Espa­nya. Seria interes­sant veure
què pas­sa­ria si ell i la Desirée fes­sin un vídeo junts. Passés el que passés, segur que els de You­Tube no hi tin­drien res a dir.