Infracció o imprudència?

Malgrat que en algunes ocasions coincideixen els dos termes, no sempre és així. Qui volem eliminar de les carreteres? Els infractors o els imprudents? Exemples: on s'ubiquen els radars en tram urbà? ¿Al centre dels nuclis, on seria una imprudència realitzar una infracció? No. ¿Abans era correcte passar a 70 km/h per l'N-II a Orriols i ara és una imprudència amb el nou límit de 50 km/h? No. ¿Per què el radar que ubiquen al final de l'A-2 a Vidreres l'enfoquen cap al tram final de l'autovia, on amb doble carril hi ha un límit 80 km/h, i no enfoca cap a la zona estreta, on seria més greu passar el límit? ¿Per què no hi ha radars a dins les caixes metàl·liques del revolt de la C-66 després de Serinyà o a l'entrada de Bescanó, quan superar el límit en ambdós punts seria una imprudència? Senzill, la imprudència no és rendible; la infracció, sí. Llavors què es vol? Carreteres segures o recaptació? Fins i tot podria entendre que es fessin les dues coses, però crec que és evident que la rendibilitat va per davant de la seguretat. Una autoritat diria: “Entre els infractors hi ha els imprudents!” Sí. Llavors, per què no es controlen les zones d'imprudència flagrant? Si comparem la ubicació exacta (no trams ni carreteres) de radars mòbils amb llocs exactes d'accidents, no hi ha coincidència. El control es posa on és més fàcil amagar-se, no on hi ha més perill d'accident en cas d'infracció. Rendibilitat! I aquesta filosofia perverteix el concepte de seguretat. Fins al límit que els imprudents, quan se'ls enxampa, es confonen amb infractors, molt greus però infractors. Un cop rendibilitzat l'infractor imprudent, ja està, burocràcia finalitzada. I aquesta perversió del concepte de seguretat viària, en casos extrems, porta a les tragèdies que després ningú entén.