La venjança de Dudalegre

Al pobre Duda­le­gre, un toro de 567 qui­los, el van matar el 25 de setem­bre de 2011. Era un dia asso­le­llat a Bar­ce­lona, amb la plaça Monu­men­tal plena fins dalt dels últims nostàlgics que feien acte de presència con­tra la pro­hi­bició immi­nent de les cur­ses de braus que havia deci­dit el Par­la­ment de Cata­lu­nya, via ini­ci­a­tiva popu­lar. Des d'aquell precís moment, l'Espa­nya més espa­nyola va posar el crit al cel i diver­sos res­pon­sa­bles del govern de Madrid van afir­mar, solem­ne­ment, que els toros tor­na­rien a Bar­ce­lona. Tant és així que el pre­si­dent de la comissió de Cul­tura del Congrés, Juan Manuel Aben­dea, va posar una data pre­cisa al retorn de l'acti­vi­tat a la Monu­men­tal. Segons el por­ta­veu del PP, els toros “tor­na­ran a Cata­lu­nya entre juny i setem­bre”... de 2013.

Han pas­sat uns quants anys i la Monu­men­tal cau a tros­sos. Un mes l'any s'hi fa un fes­ti­val de circ i només s'hi manté obert un museu de la tau­romàquia que no visita gai­rebé ningú; no hi ha res més. Tant és així que la família Balañà, pro­pietària del recinte, comença a tenir pressa per ven­dre l'espai al millor preu pos­si­ble, evi­tant d'aquesta manera una des­pesa de man­te­ni­ment inas­su­mi­ble. El pro­blema és que l'edi­fici està cata­lo­gat i no és fàcil con­ver­tir-lo en alguna cosa sem­blant a l'espai comer­cial de les Are­nes. Fer-hi un hotel també és com­pli­cat i, en qual­se­vol cas, totes les solu­ci­ons pas­sen per la bona volun­tat de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat. S'han difós diver­ses xifres, però sem­bla que els Balañà bus­quen embut­xa­car-se uns qua­ranta mili­ons d'euros. Tota aquesta història, si la conegués, li impor­ta­ria un rave al malau­rat Duda­le­gre. A ell el van mare­jar amb un drap, el van tor­tu­rar amb diver­sos estris tallants, el van matar i rema­tar i li van tallar les dues ore­lles. Després, li van dis­se­car el cap i sem­bla que encara es con­serva a casa de Serafín Martín, el torero que li va cla­var l'espasa defi­ni­tiva... Llàstima que no pugui esbos­sar un mig som­riure.