opinió

Algunes històries de la MAT

El soterrament és l'opció menys agressiva amb el territori

Considerem inacceptable que es permeti l'existència de ciutadans de primera i de segona

El 30 d'abril de 2005, en una reunió al Pertús, a la Cata­lu­nya Nord, sota l'hos­pi­ta­li­tat dels alcal­des del Ros­selló i del Valles­pir, agru­pats ja en el sin­di­cat Sydecco THT 66, es va ges­tar el nai­xe­ment de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis MAT, cone­guda com AMMAT, i que actu­al­ment agrupa 63 ajun­ta­ments.

Pri­me­ra­ment, als alcal­des i ciu­ta­dans se'ls va jus­ti­fi­car la MAT com a una infra­es­truc­tura necessària per al sub­mi­nis­tra­ment elèctric de l'AVE. Per con­tras­tar aquesta jus­ti­fi­cació, es va con­trac­tar una pres­ti­gi­osa firma ita­li­ana –CESI– per fer els estu­dis tècnics per­ti­nents, però mal­grat ini­ciar els tre­balls i pagar-ne una part, l'AMMAT i l'empresa CESI hague­ren de desis­tir de tirar enda­vant l'estudi tècnic, ja que les dades tècni­ques necessàries que l'engi­nye­ria ita­li­ana sol·lici­tava per fer l'estudi, tant a l'empresa Red Eléctrica de España com al Minis­te­rio de Indústria, no les varen faci­li­tar. Més tard se'ns va dir als alcal­des que aquesta nega­tiva era per motius de segu­re­tat naci­o­nal.

Tam­poc no foren ben rebuts els alcal­des pels inter­lo­cu­tors del govern de la Gene­ra­li­tat, en els pri­mers con­tac­tes man­tin­guts. I, per des­comp­tat, les peti­ci­ons de reu­nir-se amb el minis­tre d'Indústria tam­poc no foren ate­ses. Men­tre, els com­panys alcal­des de la Cata­lu­nya Nord es reu­nien amb el seu minis­tre fins a qua­tre vega­des.

Men­tres­tant, el medi­a­dor euro­peu, Sr. Mario Monti, de la mà d'una pres­ti­gi­osa engi­nye­ria ita­li­ana ano­me­nada CESI, començava a des­co­brir la teo­ria del soter­ra­ment. Una curi­osa teo­ria, aquesta del soter­ra­ment de la MAT, que quan des del Con­sell d'Ini­ci­a­ti­ves Locals per al Medi Ambi­ent –CILMA– de les comar­ques de Girona es va començar a posar damunt la taula, amb la con­ferència del Sr. Daniel Depris, tot ple­gat sem­blava pit­jor que una heret­gia.

Just després de la cimera entre Espa­nya i França a París el gener de 2008, els alcal­des són rebuts pel secre­tari d'estat d'Ener­gia. A par­tir d'aquesta reunió els alcal­des ja tenen la tan recla­mada jus­ti­fi­cació sobre la neces­si­tat de la MAT: «És una qüestió d'Estat», se'ns va dir. Davant d'aquesta jus­ti­fi­cació, es con­fir­mava el paper pri­mor­dial d'infra­es­truc­tura estratègica del sec­tor elèctric espa­nyol i euro­peu de la MAT, i tant l'Estat com el govern de la Gene­ra­li­tat varen dei­xar molt clar que la MAT es faria, que no hi havia cap intenció de replan­te­jar la seva cons­trucció i que el model energètic ni estava ni es posa­ria en dis­cussió.

Fruit de la cimera de París i basant-se en l'informe del medi­a­dor, Sr. Mario Monti, en la següent cimera, els governs d'Espa­nya i França acor­da­ren el soter­ra­ment en cor­rent con­tinu del tram de la MAT entre Santa Llo­gaia i Baixàs, en una decisió estric­ta­ment política, gràcies bàsica­ment a la pressió política feta des de la Cata­lu­nya Nord. I allò que mesos enrere era una opció quasi de ciència-ficció, esdevé una rea­li­tat, de la qual en gau­di­ran una part dels nos­tres ciu­ta­dans. Per a la resta encara és una opció de ciència-ficció. Tot i que se'ns va dir als alcal­des, des de la Con­se­lle­ria d'Eco­no­mia i Finan­ces de la Gene­ra­li­tat, que el soter­ra­ment, un pro­blema de diners, no ho és. La rea­li­tat és que només un tram d'aquesta línia serà soter­rat i finançat amb fons euro­peus. Men­tre que la resta, a la plana de l'Empordà, a la del Gironès o per les Gui­lle­ries, la MAT no se soter­rarà.

Con­si­de­rem política­ment inac­cep­ta­ble i injus­ti­fi­ca­ble que es per­meti l'existència de ciu­ta­dans de pri­mera i ciu­ta­dans de segona dins el nos­tre ter­ri­tori. Injus­ti­fi­ca­ble fins i tot pels que recor­ren a l'argu­ment fàcil i cosmètic del Nimby (Not In My Back Yard: no al meu pati del dar­rere). Pot sem­blar molt il·lus­trat, i fins i tot pot donar la impressió que un està per damunt del pro­blema, en par­lar del Nimby. Però això és molt fàcil i sim­plista quan el pati del dar­rere és el del veí, i més hipòcrita encara, quan no par­lem del nos­tre pati.

El soter­ra­ment és l'opció menys agres­siva amb el ter­ri­tori, apro­fi­tant els cor­re­dors d'infra­es­truc­tu­res exis­tents tal com es diu que es farà en el tram entre Baixàs i Santa Llo­gaia, i la més rao­na­ble i lògica per acon­se­guir no mal­me­tre'l encara més. I és l'opció que els alcal­des con­si­de­rem més ade­quada, i la més justa amb els nos­tres ciu­ta­dans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.