Els Condom

La Dolors Con­dom, que ens ha dei­xat fa pocs dies, era la petita de tres ger­mans. El gran era en Josep, sots­di­rec­tor de Químics i Tartàrics, la pri­mera fàbrica mun­dial que va pro­duir àcid tartàric pur. El segon era en Joan, advo­cat i magis­trat de tre­ball a Girona. La Dolors, la ter­cera, es va dedi­car al llatí i es va fer esti­mar per tot­hom al llarg de la seva dila­tada vida docent.

En Josep va tor­nar de França després de la guerra sense papers i es va haver de gua­nyar la vida arre­glant màqui­nes d'escriure, perquè no l'accep­ta­ven de mano­bre ni als Químics ni enlloc. Anys després, va ser sots­di­rec­tor a Palau i va mun­tar les fàbri­ques de Benetússer i de Por­tu­gal. Tor­nant-ne, va morir d'un infart.

En Joan va estu­diar dret quan ja feia de mes­tre. Diria que va coin­ci­dir amb la meva mare a Sant Hilari. Vaig tre­ba­llar per a ell uns quants anys. No li vaig veure per­dre mai cap plet: quan no ho veia prou clar, pac­tava. Abans d'exer­cir d'advo­cat, ja casat, tre­ba­llava al jut­jat de Girona. Li van ofe­rir un assumpte impor­tant i difícil i el va accep­tar. Com que aque­lla feina era incom­pa­ti­ble amb la del jut­jat, va ple­gar i, sense dir-ho a la dona, anava cada dia a la Devesa a pre­pa­rar el judici. Quan el va gua­nyar, con­fessà a casa el seu “pecat”. Curi­o­sa­ment, també va aca­bar tre­ba­llant per a l'Ensesa als Químics, després que resolgués pac­tant una vaga, que era un fet insòlit en aquells anys.

Joan Con­dom va aju­dar sem­pre els movi­ments de resistència a la dic­ta­dura, dis­cre­ta­ment. Va ser un dels fun­da­dors de Les Vol­tes i, segu­ra­ment, d'Òmnium. Al seu des­patx tenia la col·lecció Ber­nat Metge, que havia rega­lat a la seva ger­mana. I jo hi vaig tenir accés, i no vaig apro­fi­tar prou.

Amb Dolors Con­dom ens havia unit sem­pre una estra­nya i sin­cera sim­pa­tia mútua que nai­xia de l'esti­mació pel seu germà. Ens trobàvem sovint, perquèella era a tot arreu on hi havia un acte cul­tu­ral. Què farem sense ella?