Els cops de pal que no fan mal

El dia que Mari­ano Rajoy, en una des­fi­lada elec­to­ral a Pon­te­ve­dra, va rebre un cop de puny d'un noi de dis­set anys que, després, no parava de repe­tir que satis­fet que estava d'haver escal­fat les gal­tes al líder del PP,
la reacció va ser unànime. Tots els par­tits polítics, des d'Izqui­erda Unida fins als fal·laci­o­sos d'UPyD, van aixe­car la veu per cri­ti­car la “bar­ba­ri­tat”. Simi­lars laments s'havien sen­tit ja fa anys quan el lla­vors líder sin­di­cal José M. Fidalgo va rebre un cop de pal en una mani­fes­tació. Idèntics esca­ra­falls van gene­rar les recents imat­ges dels direc­tius d'Air France fugint, fins a
dei­xar-hi la camisa, de l'asset­ja­ment dels piquets.
Ara bé, les gar­ro­ta­des a met­ges i mes­tres tenen
menys ressò. I no són pas menys dolo­ro­ses.