El mal gust dels nuvis de la mort

Veure una colla de mili­tars, pan­xuts, amb poc aire mar­cial, pre­su­mint de la seva antiga ads­cripció a la inqui­e­tant Legión espa­nyola és segu­ra­ment la millor imatge de la decre­pi­tud. Per estal­viar-nos la lamen­ta­ble estampa d'uns per­so­nat­ges que des­fi­len per Set­mana Santa men­tre can­ten un himne en què es con­si­de­ren nuvis de la mort, crec que és bo que no mar­xin ni a Pala­folls ni a l'Hos­pi­ta­let. I si hi ha que­re­lla, que n'hi hagi. No em mal inter­pre­tin, l'himne no és el pit­jor. Va ser una adap­tació d'un cuplet dels anys vint, entre­tin­gut, musi­cat per un català, Joan Costa. El pit­jor seria la caspa, si no fos perquè la Legión repre­senta el pit­jor d'un exèrcit espa­nyol acos­tu­mat a amenaçar les lli­ber­tats del nos­tre país cada cop que des­fila.