Una altra resurrecció

La can­di­da­tura dels Jocs del Medi­ter­rani de Tar­ra­gona va néixer qüesti­o­nada i són molts els que cons­tant­ment han posat en dubte la via­bi­li­tat i la neces­si­tat de lide­rar l'orga­nit­zació d'aquest cer­ta­men. Ara, amb el compte enrere ja acti­vat i amb massa inter­ro­gants sobre el finançament damunt la taula, arriba la pata­cada del palau d'esports. A quinze mesos de la seva inau­gu­ració, més que algú que cons­tru­eixi el pavelló a con­tra­re­llotge, el que neces­si­ten aquests Jocs és un cop d'efecte, un bon titu­lar que il·lusi­oni els tar­ra­go­nins, un feix de diners que garan­teixi que de tot ple­gat en que­darà un bon lle­gat per a la ciu­tat... Cele­brada la Pas­qua i païda la mona, el que neces­si­ten ara aquests Jocs és un altre mira­cle de resur­recció.