Opinió

LA GALERIA

Vint-i-tres anys perduts

És una vergonya tenir TAV sense viatgers per al lluïment estèril d'un president i que no es desdobli l'N-II; això clama al cel fa anys

Ver­go­nya. És l'única paraula que et ve al cap quan ana­lit­zes la situ­ació del tram gironí de l'N-II. Per desgràcia, només acci­dents mor­tals i bru­tals com els de dis­sabte a Pont de Molins ens fan evi­dent la importància que té inver­tir on toca els pocs diners que hi ha. Ni la crisi econòmica, ni les pri­o­ri­tats poden ser­vir d'excusa a cap govern, sigui del color que sigui, per no actuar on cal. És una ver­go­nya que vint-i-tres anys després de l'anunci per part de l'Estat que es des­do­bla­ria aquesta car­re­tera des de Tor­dera fins a la Jon­quera, tot just tin­guem fet el tram des de For­nells fins a Vidre­res. Clama al cel que l'eix viari que con­necta amb l'Estat francès sigui una via esca­nyada i peri­llosa, men­tre tots hem pas­sat per auto­vies gratuïtes d'altres punts on costa cre­uar-se amb altres vehi­cles, pel poc trànsit que hi ha. És una ver­go­nya que el pre­si­dent en fun­ci­ons de l'Estat pre­su­meixi de tenir línies de TAV sense pas­sat­gers per a lluïment estèril, però se segueixi sense fer una inversió que està jus­ti­fi­cada des del punt de vista turístic, per les dades de trànsit i per la peri­llo­si­tat –amb xifres a la mà– que repre­senta la car­re­tera. No són només xifres fre­des. Al dar­rere ja hi ha massa vides trun­ca­des, massa famílies enfon­sa­des de per vida per la pèrdua d'un pare, d'un germà, d'un fill o d'una esposa. La tasca del polític és ser­vir el bé públic de la millor manera, i és de justícia que el ter­ri­tori es revolti perquè almenys la car­re­tera tin­gui la segu­re­tat mínima exi­gi­ble. Els errors humans i mecànics exis­tei­xen i exis­ti­ran perquè no es poden evi­tar, però el des­do­bla­ment de l'eix ver­te­bral demos­tra com un punt negre deixa de ser-ho quan la car­re­tera passa a tenir les dimen­si­ons que li per­to­quen i s'hi intro­du­ei­xen les mesu­res de segu­re­tat que li calen. La vari­ant de Sant Daniel a Girona també era un dels punts negres de la xarxa viària giro­nina. Final­ment, el seny va impe­rar i l'ampli­ació de l'AP-7 per recon­ver­tir-se en el cin­turó gratuït de Girona i l'obli­ga­to­ri­e­tat que els cami­ons pas­sin per l'auto­pista han permès que una car­re­tera encara peri­llosa pels túnels i pels revolts regis­tri molt menys trànsit i, per tant, menys risc. El tram nord de l'N-II és un des­propòsit que cal cor­re­gir amb imme­di­a­tesa. Bàscara es va plan­tar. Ara cal­dria que l'Alt Empordà i la resta de comar­ques giro­ni­nes també es plan­tes­sin. Si cal, que tan­quin l'N-II i obrin l'AP-7 fins que es des­do­bli la maleïda car­re­tera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia