Madrid preocupat

Falta de acord, inas­su­mi­ble, incom­pli­ment... són parau­les empra­des pel vice­pre­si­dent Jun­que­ras en la seva carta al minis­tre Mon­toro per argu­men­tar-li el que ja li va adver­tir més pla­ne­ra­ment la set­mana pas­sada: “Si vol tan­car un hos­pi­tal, ho haurà de fer ell.”

Sem­bla que ara que alguns minis­tres ja es veuen a la línia de sor­tida s'han deci­dit a con­vo­car con­se­llers cata­lans. És com si ara es veies­sin alli­be­rats per fer la feina i per con­vo­car les comu­ni­tats autònomes dísco­les. El mateix Rajoy s'avé a veure's amb Puig­de­mont; Méndez de Vigo rep avui Ruiz per saber per què Ense­nya­ment no farà la revàlida al bat­xi­lle­rat i per jus­ti­fi­car els 39 casos que ha auto­rit­zat que rebin l'edu­cació en cas­tellà; Comín va assis­tir ahir al con­sell ter­ri­to­rial de Salut per pac­tar una sor­tida al decret d'Infer­me­ria, després que Cata­lu­nya decidís la seva pròpia regu­lació; diven­dres hi haurà Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera, amb l'anti­cons­ti­tu­ci­o­nal d'Exte­ri­ors Romeva encapçalant la dele­gació cata­lana...

Tot sem­bla indi­car que Madrid està més pre­o­cu­pat per la revolta cata­lana, o per la revolta d'auto­no­mies fins ara dòcils com el País Valencià. O pot­ser és que han vist que cal fer feina i abor­dar els pro­ble­mes abans que aquests els devo­rin. Els ha cos­tat assu­mir que gover­nar en fun­ci­ons implica també resol­dre pro­ble­mes i afron­tar-los, més que limi­tar-se a cen­tri­fu­gar les cul­pes del dèficit i de tots els mals que afec­ten l'Estat.

L'absència d'un nou govern a Madrid, la impos­si­bi­li­tat –de moment– d'arri­bar a un acord entre els par­tits polítics espa­nyols, la neces­si­tat de fer veure que tots han fet tot allò que han pogut per no haver de repe­tir elec­ci­ons, la tos­su­de­ria dels cata­lans d'anar mar­xant d'Espa­nya... sem­bla haver con­vençut alguns minis­tres que calia fer alguna cosa. O pel cap baix, que ho sem­bli.

Fa avui 85 anys es va pro­cla­mar la “República cata­lana inte­grada com a estat en la fede­ració Ibèrica”, que va cri­dar Macià. Ara són anys d'e-mails, com s'està pac­tant la tro­bada Rajoy-Puig­de­mont, però l'espe­rit con­ti­nua essent el de l'Avi.