El misteri de les despeses identitàries

Habe­mus papam. Els par­tits uni­o­nis­tes adme­ten que no poden con­cre­tar amb números les des­pe­ses iden­titàries de la Gene­ra­li­tat. “No ho puc quan­ti­fi­car”, reco­neix Ciu­ta­dans al pro­grama Claus d'El Punt Avui Tele­visió. “No es pot xifrar”, con­ce­deix el PP. El secre­tari d'Eco­no­mia del govern sosté que no exis­tei­xen tals des­pe­ses. Però posem que sí que n'hi hagi: ¿i si resulta que des­co­brim que la des­pesa, tota sumada, al final és irrisòria? Ales­ho­res l'uni­o­nisme diria igual­ment que no es pot quan­ti­fi­car i ja seríem al cap del car­rer. Què deu ser una des­pesa iden­titària? Tenir una tele­visió pública, una xarxa inter­na­ci­o­nal d'ofi­ci­nes comer­ci­als, orga­nit­zar cur­sos de català per a adults i alum­nes estran­gers, el foment de l'esport?