Tribuna
L'helicòpter dels diners
Els professors de macroeconomia fa dècades que utilitzem l'helicòpter en un símil que ajuda els estudiants a entendre algunes conseqüències de variar la quantitat de diner que hi ha en una economia. En realitat, és una metàfora, utilitzada per primer cop per Milton Friedman, per il·lustrar els efectes inflacionaris de la impressió de diner.
Què passaria si en sortir de casa trobéssim un helicòpter que llença bitllets de cinquanta euros? Posats a imaginar coses estranyes, què passaria si sabéssim que no és un fet puntual, sinó que està passant a tota l'economia, de tal manera que tothom està aconseguint recollir una quantitat de bitllets que li permet, més o menys, doblar els diners que tenia en efectiu i al seu compte bancari? Seríem més rics? Els estudiants ràpidament contesten que no. Resulta evident que si volguéssim anar a fer un sopar per celebrar la pluja de bitllets, molt possiblement l'amo del restaurant, que també hauria rebut els seus bitllets, ens demanaria més bitllets per servir-nos el mateix sopar. És a dir, apujaria el preu de venda. El símil mostra que la impressió de bitllets és molt inflacionària.
De fet, la raó per la qual hi ha països que experimenten taxes d'inflació elevadíssimes està relacionada amb la impressió de bitllets. Normalment degut al fet que el govern gasta més del que ingressa (genera un dèficit públic), i per aconseguir els diners que li falten (finançar el dèficit públic) demana al banc central que imprimeixi bitllets (monetització del dèficit). A curt termini, el govern aconsegueix el seu objectiu, diners per pagar les factures, però ben aviat genera un altre problema més greu, una gran inflació. Això explica que la taxa d'inflació superés el 500% a diversos països llatinoamericans als anys 80 o la taxa del 50% que té Veneçuela a l'actualitat.
Però hi ha un cas en el qual la impressió de bitllets, o, seguint amb el símil, la pluja de diners des de l'helicòpter, podria estar justificada. Una llarga i profunda recessió econòmica, acompanyada de deflació (una taxa d'inflació negativa). En aquest cas, la pluja de bitllets podria servir perquè la gent sortís a sopar, i el propietari del restaurant, que darrerament gairebé no tenia clients i havia abaixat inútilment el preu dels sopars per mirar de captar-ne algun, estaria content de rebre'ns i cobrar-nos el preu que cobrava abans. S'incentivaria doncs l'activitat econòmica i hi hauria un augment moderat de preus, però fins i tot això no seria un inconvenient en un món on els preus cauen massa.
Les injeccions de liquiditat, iniciades al 2007 per la Reserva Federal i altres grans bancs centrals i més recentment pel BCE, el 2015, impliquen la impressió de bitllets per comprar deute públic que està en mans dels bancs i, així, reactivar el flux de crèdit cap a famílies i empreses. Però com que no es descarta la possibilitat que en alguna economia aquestes polítiques no siguin suficients, s'estan sentint algunes veus que comencen a parlar de l'estratègia de l'helicòpter. La darrera, i molt significativa, ha estat la de Ben Bernanke, el fins fa poc president de la Reserva Federal nord-americana. Per descomptat, l'helicòpter és un recurs explicatiu, i l'estratègia funcionaria de la següent manera: l'estat podria augmentar la seva despesa o reduir els impostos que cobra a les persones (una política fiscal expansiva) mitjançant la creació de diner en lloc de fer emissions de deute públic. L'efecte a curt termini de la mesura és innegable. La despesa pública generaria ingressos i llocs de treball. Les famílies augmentarien el consum per la reducció dels impostos. A més, en finançar la política amb diner i no amb deute, no es genera la necessitat d'apujar impostos en el futur, que és un dels problemes que té l'emissió de deute públic.
L'estratègia no està exempta de problemes. Caldria decidir com es distribueix aquest “regal” entre els diferents agents. També hi ha el perill que el govern, quan la política deixi de ser necessària, no la vulgui tirar enrere, pels evidents avantatges de popularitat que li pot donar.
El nombre creixent de veus que analitzen pros i contres sembla indicar que no se'n descarta la utilització. Evidentment, reservada per a casos extrems, si altres instruments dels quals disposen els bancs centrals no funcionessin com s'espera. Però l'helicòpter ha fet ja el vol des dels llibres de text de macroeconomia fins als consells de direcció dels bancs centrals.
