Cervantòlegs

És típic de pro­vin­ci­ans com Rajoy, pre­si­dent pro­vi­si­o­nal d'Espa­nya, pen­sar que acon­ten­tava els cata­lans en rega­lar al pre­si­dent Puig­de­mont aquell tros del Qui­xot on surt Bar­ce­lona. No ha de sob­tar que Rajoy mostrés tanta ignorància sobre Cer­van­tes, l'escrip­tor cas­tellà per excel·lència. Cata­lu­nya té estu­di­o­sos que saben més coses de Cer­van­tes i el Qui­xot que les que pot saber el polític incapaç de fer govern. En la nos­tra tra­dició cul­tu­ral hi ha un pio­ner del cer­van­tisme, el valencià Gre­gori Maians, qui tot i l'atenció acadèmica que pres­tava al Qui­xot va patir la fúria cata­la­nofòbica des­en­ca­de­nada per les ensul­si­a­des del 1707, al País Valencià, i del 1714, al Prin­ci­pat. L'atracció intel·lec­tual per Cer­van­tes es renovà des del segle XIX en l'arti­cu­lisme del mallorquí Miquel dels Sants Oli­ver; i en l'obra de Joan Giva­nel i Mas com a crític i com a con­ser­va­dor de la col·lecció cer­van­tina de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, nome­nat pel govern Macià. L'eru­dit Giva­nel, més cone­gut per la seva monu­men­tal heme­ro­gra­fia sobre premsa cata­lana, ja havia assu­mit el 1915 un encàrrec de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans: cata­lo­gar la col·lecció cer­van­tina que l'indus­trial Isi­dre Bon­soms va donar a la cor­po­ració. El Giva­nel cer­vantòleg s'havia for­mat amb el pro­fes­sor Cle­mente Cor­tejón, un dels mes­tres que influïren en les voca­ci­ons uni­ver­sitàries cata­la­nes per l'estudi de la lite­ra­tura de Cer­van­tes. Dis­pen­sem Rajoy. És propi de pro­vin­ci­ans madri­lenys creure que els cata­lans som pro­vin­ci­ans com ells.